No és Philip Marlowe ni Sherlock Holmes. És un detectiu privat
de carn i ossos que viu immers en una realitat que moltes vegades
supera la ficció.
El cel·luloide i la literatura no enganen. La professió de
detectiu privat està envoltada de riscs. Però els atemptats contra
la vida que pateixen els investigador de les pel·lícules i de les
novel·les es traslladen al món real en perills que tenen molt a
veure amb incórrer en la il·legalitat.
«La nostra feina està regulada per llei», apunta De Santiago,
que afegeix que un detectiu privat sempre ha de tenir en compte la
preservació del dret a l'honor i a la intimitat de les
persones.
No obstant això, a banda dels riscs legals, també n'existeixen
de físics, «ja que aquesta feina et crea molts d'enemics, i sovint
rebem amenaces», apunta l'investigador.
Per aquest motiu, un investigador privat ha de prendre
precaucions, com ara vigilar per on va i tractar que la gent no
sàpiga on viu i no conegui el seu físic per guardar la
identitat.
I si la cautela és una de les característiques d'un bon
detectiu, també ho són el sisè sentit, la picardia i tenir món, «ja
que la millor universitat és el carrer», a parer de Juan de
Santiago. La discreció, indispensable, està obligada per llei.
Tot i que un «bon detectiu no neix sinó que es fa», la
idiosincràsia pròpia no és un requisit suficient per poder exercir
aquesta professió. A Espanya, per ser investigador privat
necessites una formació universitària, un títol que s'imparteix als
Institus de Criminologia de les facultats de Dret, només en algunes
ciutats com ara Madrid i Barcelona.
Els mètodes que s'utilitzen els podria signar el mateix Sherlock
Holmes: la intuïció, l'experiència, l'observació directa de
persones o llocs i la comprovació de tot allò observat per no caure
en error.
Potser els detectius privats han perdut l'halo romàntic que els
arquetips de ficció els havien atorgat, «però el que és cert és que
la gent de cada cop ens veu més com a éssers reals amb una
utilitat», afirma De Santiago, que advoca per una imatge de
persones normals, amb virtuds, defectes i sentiments, per a tots
els que comparteixen aquesta professió.
Casos de la vida quotidiana
Els casos de sang i fetge que poblen la literatura i el cinema
no tenen, en la majoria dels casos, una correlació real. Molta de
gent es posa en contacte amb detectius només per satisfer una
curiositat. Si bé és cert que aquests professionals col·laboren
sovint en les investigacions policíaques al voltant de crims,
resulta més quotidià que algú contracti els seus serveis per
vigilar un fill, desemmascarar una possible infidelitat de la
parella, destapar un frau o una baixa laboral fingida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.