Vicente Urbina, la il·lusió posada en l'estrena del Concert núm. 1 de Poquet

Segons va comentar ahir a DdB aquest jove pianista, «la meva amistat amb Bartomeu Poquet ha fet que conegui la gestació d'aquesta obra. En finalitzar-la, el compositor em va demanar que fos jo l'executant, cosa que em va agradar sobre manera i em va fer sentit molt afalagat».

A l'hora de definir aquest concert, Urbina no dubta a dir que «és un concert molt clàssic estructuralment, encara que és una composició molt variada, abraça estils molt diferents, anant des del barroc a moviments més moderns» i és aquí on rau la bellesa de la peça, d'una dificultat d'execució notable, com bé han notat tant el pianista com el mestre Brotons.

El músic, que fa dos anys que ha acabat els seus estudis a Milà, creu que oportunitats com aquesta de demà es presenten poques vegades i sempre són portes obertes a aprofitar, sobretot pels joves que comencen.