La primera ludoteca només està pels nins

Ludoteca és un local on hi ha juguetes per tal que l'infant pugui jugar amb la que més li agradi, i on pot comptar amb l'ajut d'un animador especialitzat en jocs. Fins ara, a les Illes aquests centres són quelcom desconegut, a diferència de Barcelona i València, on són centres molt coneguts pels infants i també pels pares.
Núria González, una pedagoga molt decidida, va trobar que ja era hora que els escolars de Mallorca poguessin gaudir d'aquests espais. Després d'un llarg peregrinatge, d'estudiar propostes i de visitar moltes ludoteques de la Península, Núria va decidir que el lloc idoni per instal·lar aquest espai era Calvià, on ella viu. Va visitar l'Ajuntament, on el projecte va agradar molt, i es va posar a treballar-hi.
L'hortet, el corral mallorquí, bolles i psicomotricitat, el racó de les pepes, l'hospital, el mercat, el teatre i la cuineta són a punt... només hi manquen els habitants propis d'aquest hàbitat, uns «habitadors» que treballaren de valent per fer realitat aquest espai: «Ens ajudaren a dissenyar la ludoteca i aportaren les seves idees», assegura Núria González. Però ara, l'associació Espai Lúdic està pendent de possibles subvencions: «Un centre d'aquestes característiques no és factible sense una ajuda de les institucions. Perquè un infant vengui l'horabaixa el preu a demanar resulta car i no volem que la ludoteca es converteixi en un lloc per celebrar festes i res més».
I és que la ludoteca neix com l'antítesi de l'«aparcament» de nins. I Espai. Escola d'infants, com a un instrument per a la integració dels infants no catalanoparlants: «En una aula de l'escola de Son Caliu, la majoria dels escolars tenien els pares estrangers, una gran part eren castellanoparlants i només un emprava el català per relacionar-se amb son pare», assegura Núria.
La pedagoga va presentar el projecte als progenitors, que restaren encantats amb la idea que els seus fills s'introduïssin en la cultura balear jugant: «Cançons, jocs i, fins i tot, menús completament autòctons són del tot imprescindibles per anar-se integrant aquí».
Per això, espais de la ludoteca com la cuineta, el mercat (amb una balança de porcellana blanca de la qual ja en veuen poques a les botigues), l'hortet o el corral es dedicarien a les espècies d'aquí: «En el corral ja hi ha gallines, i a l'hortet se sembraria segons l'època de l'any».
Però encara que tot l'espai estigui enfocat cap a les activitats per aprendre jugant, la ludoteca també ha pensat en una zona de silenci: «Quan surten de l'escola, els escolars tenen deures a fer. És l'hora de fer aquestes tasques escolars per després participar en les altres activitats que es programin: fer fang, aprendre cançons populars...».
Les persones que han d'atendre aquests espais, els ludotecaires, han de tenir un perfil ben definit. Una persona que ha de saber perfectament què vol i què necessita l'infant. Han de ser professionals amb una formació i un perfil que els faci idonis per dur a terme aquesta tasca.
Només falten els menuts per començar a atendre adequadament els habitants del corral mallorquí.