Els cronistes situen aquesta llegenda tal dia com avui a
Segòvia, ciutat on hi havia una important colònia jueva, amb forta
influència sobre l'economia de la població però al mateix temps
molt odiada pels cristians, que no poques vegades, per tal de no
haver de tornar els préstecs, feien córrer calúmnies per
criminalitzar-los. Conten, doncs, que l'escolà major de Sant Facund
es trobava en gran pobresa familiar i anà a demanar doblers a tots
els amics, els quals no dubtaren a enviar-lo a fregir ous de
lloca.
En aquella situació desesperada, sense poder donar prou pa als
seus fills, va rebre els crits de la seva dona: "Has de cercar una
feina millor pagada si no vols que els teus fills morin de
fam...
Però l'escolà major era molt peresós. I abans de posar-se calls
a cada mà, digué: "No tenc més remei que demanar un préstec als
jueus...
Dit i fet, visità el prestamista hebreu que considerava més
honrat. Aquest li demanà garanties o fiadors. L'escolà major no
tenia una cosa ni l'altra. Aleshores, el jueu li oferí una
alternativa...
"Si em portes una hòstia consagrada de la teva església et
donaré els doblers sense reemborsament ni interessos...
L'escolà major s'espantà però després, a poc a poc, hi
consentí.
Aquell mateix vespre, una «sagrada forma» estava en mans dels
rabins de la sinagoga, on prepararen una caldera d'aigua bullent
per fer escarni al misteri eucarístic. Però l'hòstia en lloc de
caure dins la caldera, va prendre el vol, mentre un gran renou
estremia els murs de la sinagoga i els crivellava. Després, aquella
hòstia encara no profanada es dirigí, vola que vola, cap al Convent
de Santa Creu. Entrà en el temple i restà en l'aire al davant d'un
frare que celebrava missa. El religiós l'agafà i en combregà.
Després, contà la feta al pare superior i aquest el contà al bisbe,
Juan Tordesillas, el qual obrí una investigació. L'escolà major
confessà la seva culpa i don Myr i els altres notables de la
sinagoga foren capturats i processats. El rei confiscà la sinagoga
i la destinà a culte cristià amb el nom de Corpus Christi...
Aquesta llegenda amb un argument semblant la trobam a molts
altres indrets de l'Europa cristiana. La força imaginativa dels
calumniadors no era tan fèrtil com podem pensar. Però aconseguien
més d'un cop el que havien tramat: la desaparició física del
prestamista, la confiscació de tots els seus béns i el crematori de
documents, hipoteques i rebuts.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.