Un dels líders històrics del nacionalisme redacta el Manifest del poble algerià que demana una independència dins una unitat supranacional. És, per tant, un document de nacionalisme moderat amb una gran aportació de diàleg. A l'ombra de la Segona Guerra Mundial ha sorgit una nova generació de nacionalistes algerians que durant el conflicte lluiten i destaquen en els rengles dels aliats. Són Ben Bella, Bumedian, Frantz Fanon... La proposició dels nacionalistes arriba fins a De Gaulle, que el 1944 signa el reconeixement dels mateixos drets per als musulmans que per als francesos. Animats per aquestes perspectives, els nacionalistes algerians organitzen el 1945 una manifestació independentista a la ciutat de Setif i allà, la repressió combinada de la Policia i dels grups armats de colons causa quaranta mil morts. Els colons comencen a dir a tal operació la «caça del moro» i els tràgics fets es repeteixen un cop i un altre a la ruralia del país nord-africà. La radicalització és inevitable. Es posa en marxa una guerrilla urbana en el barri de la Casbah, a la capital i tota esperança de llibertat dels algerians sembla perduda. A poc a poc, els grups independentistes es refan, aquesta vegada sense esperar cap tipus de comprensió de la metròpoli i menys encara dels colons. El 1955 esclata la total insurrecció promoguda pel Comitè Revolucionari d'Unitat d'Acció i la lluita comença amb les activitats armades dels fellaghas a la regió entre Souk-Arhas i Tebassas. Quan la revolta arriba a la ciutat de Constantina, la guerra anticolonislista ja és un fet. Tota la població musulmana hi pren part. També els vells, les dones i els infants. Elles, sota les seves amples vestimentes àrabs, amaguen sense dificultat armes i bombes. Els al·lotets fan de missatgers i d'espies. Els homes formen comandos, de vegades suïcides, que causen destrucció a moltes instal·lacions franceses. El setembre del 1957 té lloc la mal anomenada «batalla d'Alger», quan el governador Lacoste demana la intervenció de tropes paracaigudistes, els famosos paracas de l'exèrcit francès, que després d'exercir sobre les masses urbanes la més dura de les repressions han d'esser retornats a la metròpoli...
Ferhat Abbas, la caça del moro (1942)
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.