Comença el judici sumaríssim contra els generals Sanjurjo i
García de la Herranz, el tinent coronel Infante i el capità
Sanjurjo. El Govern republicà havia pogut aturar el «cop de sabre»
i passà a l'acció judicial. Els sublevats, a la presó o havent
fugit, patien la derrota. Molts d'ells, detinguts, eren empresonats
i interrogats. La xarxa subversiva era més ampla del que es podia
pensar en un primer moment. El cop d'Estat que les forces d'ordre
republicanes havien pogut frustrar era més greu del que deien els
papers. Com va dir Azaña: «És un absurd dir que el cop no anava
contra la República sinó contra el Govern com si es pogués anar
d'una manera violenta i sediciosa contra els òrgans del poder
constituït sense anar contra la República sencera...».
El poble, enfurismat, havia mostrat també la seva violència al
carrer contra aquells sublevats monàrquics. I així, pegaren foc al
palau de la marquesa d'Esquivel on Sanjurjo havia instal·lat el
quarter general rebel. També foren assaltats el diari ABC, la casa
de Luca de Tena, els clubs aristocràtics i molts altres indrets
relacionats amb la trama civil de la sublevació, precedent del 18
de juliol, cinc anys després. A Madrid se celebrava un acte públic
en homenatge a les forces que havien participat a favor del Govern
legal en una escaramussa a la plaça de Cibeles. El president de la
República, Alcalà Zamora, i tots els ministres, varen presenciar
com era condecorat el capità Arturo Menéndez, director general dels
serveis de seguretat en aquella matinada de tiroteig. També reberen
les seves condecoracions el comandant Hernández Saravia i els
capitans Fernández Navarro i Turné. Foren imposats els galons de
caporal a alguns guàrdies civils i guàrdies d'assalt. Els cinc
telegrafistes civils que varen mantenir la comunicació entre la
Sevilla sublevada i Madrid foren igualment premiats. Però la
República, tot i que havia vençut aquell perill, se sabia
amenaçada. El sentiment militar, a les casernes, en moltíssim
casos, era monàrquic i dretà. Es feren doncs moltes reformes. La
Guàrdia Civil quedava sotmesa directament al ministre de Governació
i els carrabiners del ministre d'Hisenda. Foren creades dues mil
cinc-centes places de guàrdies d'assalt i mitjançant lleis
especials, alguns diplomàtics, jutges, magistrats i fiscals foren
jubilats. Separaren del servei tots aquells funcionaris civils i
militars que havien realizat actes antirepublicans o accions de
menyspreu envers la República. Però totes aquestes mesures
suposaven cortines de fum que en la vida pràctica significaven molt
poca cosa. En el fons de tot hi havia l'aristocràcia que, veient
amenaçats els seus privilegis seculars tocava creus i espases.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.