Demanen que l'Ajuntament de Santa Maria del Camí dediqui un carrer als Norats

guillemJa ens explicaràs quina causa militar, o penal, o civil, es va obrir contra els Norats, i de quins arxius parles. Bastaria que llegissis el que han escrit les esquerres. El que se sap del crim, de la confessió den Jaume Trias, i la imputació d'un innocent, ho han contat els antifranquistes que els ajudaren. Entre d'altres, n'Antoni Dolç (president de l'Agrupació Socialista de Santa Maria, que els va organitzar el viatge a Alger) i Jaume Morro Vidal, de la família de Baix des Puig que els va amagar durant tretze anys i que els havia donat una de les dues escopetes. Deixau de mitificar assassins, que deixaren dues víctimes santamarieres, i dues famílies destrossades.

Sembla que n'hi ha que sense haver llegit gaire i amb escassa comprensió lectora, per tal de defensar les seves elucubracions sobre la història de la repressió franquista i dissimular la seva pròpia ignorància, recomanen llegir als que han lluitat per fer públiques les causes militars, reivindicat l'obertura dels arxius, memòria democràtica, veritat, justícia i reparació.

Drets i valors democràtics? Els Norats assassinaren un santamarier, en Sebastià Capó Massot, el 23 de juliol del 42. Era un al.lot de desset anys, fill de l'amo de es Cabàs, Antoni Capó Badia. Dos dispars d'escopeta, el segon quan ja restava en terra, segons l'autòpsia. En Sebastià ni sabia qui eren (tenia onze anys, i ja vivia a fora vila, quan els Norats fugiren el juliol del 36), i no es va poder defensar. Des d'aquell crim, es varen haver de seguir amagant per no fer coneixedor que encara eren vius i presents a la zona. Les autoritats franquistes no els consideraren sospitosos, perquè ja els donaven per morts, com molts de santamariers. Per aquest motiu continuaren la fuga fins a l'any 49, quan el darrer esquerrà de Santa Maria (en Gabriel Amengual) s'havia entregat l'any 43, sense conseqüències. L'any 49 fugen a Alger, en viatge pagat pels seus protectors, que cercaven seguir encobrint un crim que es va atribuir a un innocent, un altre santamarier, que com explica en Mateu Morro "embogí a la presó". Llegiu un poc, que això fa vergonya, pel que en tengui.