Quin sentit donau al Dia de les Illes Balears?

Fanny Tur, bibliotecària i exconsellera de Cultura: És o hauria de ser una oportunitat per intentar fomentar el sentiment de germanor entre les illes i la consciència de formar part d'una cultura i una nacionalitat catalana amb segles d'història.

Vicenç Vidal, diputat de Sumar-Més: És una diada institucional que no té un especial arrelament popular. Les diades dels pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera són sens dubte el 31 de desembre, el 17 de gener, el 8 d'agost i el 25 de juliol. Tanmateix si via l'1 de març es pot fer mínimament consciència de país, benvingut sigui!

Neus Truyol, regidora de Més per Palma: Es tracta d’una Diada artificial, sense cap tipus de suport popular. Declarar com a festiva la publicació en el BOE, l’any 1983, de l’Estatut d’Autonomia va ser una decisió totalment desafortunada que no aporta res a la recuperació de la identitat dels pobles de les Illes Balears.

Atuk Iturregui, membre de La Utòpica: El Primer de Març hauria de ser més que una simple commemoració institucional i comercial. Aquest dia hauria de servir per reconnectar amb el territori i amb les arrels comunitàries de les illes, recordant que la seva riquesa cultural, lingüística i ecològica no pot ser mercantilitzada ni sotmesa a dinàmiques extractivistes. Hem de començar a xerrar de biorregió, en tant són els mateixos eixos opressius, capitalistes, colonialistes i patriarcals, els que ens afecten i modelen la macrogranja-turística. En comptes de celebrar un model de govern autonòmic sovint insuficient i subordinat a interessos econòmics externs, caldria reivindicar una sobirania real i transversal: alimentària, energètica, econòmica i política, basada en valors de cura, cooperació i sostenibilitat. Apostar per integrar els marges, revisar les narratives i relats emancipadors ja existents, que fos un dia de commemoració i celebració de les persones darrere les iniciatives que estan intentant fer-ho millor.

Francisca Mas, jurista militant feminista i directiva del GOB: La celebració d'una data que hauria de significar una vocació de país.

Josep Palou, professor i membre de l’ASM: Cap, és absurd commemorar un estatut de mal anomenada autonomia que és una estafa en tota regla. Basta sortir al carrer per veure que quaranta-set anys després de l’aprovació de la constitució espanyola, i quaranta-dos de l’estatut, les Balears estan més castellanitzades, explotades, massificades i espoliades que mai per part d’Espanya. Ja va dir en Franco que ho deixava tot «atado i bien atado».

Caterina Canyelles, filòloga i activista cultural: És una celebració artificial. El fet que les Balears i Pitiüses estiguin agrupades en una província és artificial. És fruit d’un disseny mirant un mapa des de Madrid.

Marcel Pich, antropòleg i músic: El mateix que la immensa majoria de gent d'aquesta terra: un dia no laborable.

Ferran Navinés, economista: Pot arribar a tenir sentit si es configura com la data pel reconeixement de les institucions democràtiques que representen la sobirania de tots els pobles de les Illes Balears, compatible amb que Mallorca celebri el 31 de desembre com la seva festa nacional.

Francesca Vanrell, secretària d’Organització d’EUIB: És un dia per posar en valor la participació ciutadana i el compromís amb un model de govern més democràtic i transparent. Això implica una descentralització efectiva dins l’arxipèlag, reconeixent la diversitat i les necessitats específiques de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, tot garantint la igualtat de drets i oportunitats per a la seva ciutadania.

Pere Carbonell, escriptor: Per a mi és, senzillament, la festa de l'estatut d'autonomia de les Illes Balears. Mai l'he celebrada especialment. No és una festa amb tradició ni origen popular o civil. És una data oficial més al calendari.

Joan Manuel López, exdiplomàtic: Les Balears és el conjunt de dos arxipèlags geogrãficcament propers amb escasos signes d’identitat comuns. L’1 de març és un nou invent eminentment polític, absolutament fantasmagòric.

Bernat Joan, escriptor i sociolingüista: Ens ho podem mirar des de dos punts de vista: hi commemoram l'Estatut d'Autonomia (la minsa autonomia que tenim ara mateix); o recordam l'alçament dels menorquins contra els Borbons de principis del segle XIX, tot just incorporada Menorca a la corona espanyola. O feim totes dues coses i ho enriquim una mica.

Beatriu Defior, filòloga i exdirectora general de Política Lingüística: És el dia que ens recorda que estam dins una comunitat autònoma d’Espanya, amb tots els perjudicis i limitacions que això comporta.

Joan Mir, economista: Gairebé cap. No hi ha identitat balear i, per tant, poc a celebrar.

Arran Mallorca: Nosaltres com a moviment no celebram el dia de les illes Balears, ja que l’entenem com una festivitat regionalista i espanyolista hereva del règim del 78. La diada que celebram és el 31 de desembre, diada de Mallorca en la que es commemora la catalanitat de la nostra illa.

Joan Riera, periodista: L'1-M no és una data amb reminiscències èpiques, però sí clau per a un país que va assolir l'autogovern ja fa més de quatre dècades. Connecta directament amb la gran manifestació del 1977. I si es mira amb perspectiva, hem avançat molt des d'aleshores en protecció del territori, sanitat, educació i cultura. Però l'1-M s'ha de convertir en símbol de no abaixar mai la guàrdia. Sobreviurem com a poble si ens mantenim d'empeus.

Miquel Vidal, historiador: El 1r de març per a mi és una commemoració que tenim un element imprescindible que no havíem tengut durant segles, que és un cert grau d'autonomia. A nivell polític és important, però a nivell identitari/sentimental per a mi no.

Miquel Carbonell, músic, activista cultural i polític: El dia de les Illes no té gaire sentit més enllà de complir la norma dins el marc de les autonomies espanyoles.

Alice Weber, regidora de Més per Inca: L’1M hauria de tenir un significat molt més arrelat, del que jo percebo en la societat. És un dia per reivindicar (i celebrar) la nostra identitat i drets. Un dia en el qual agafar consciència d’arrels, cultura i tradicions, així com el de la defensa de ca nostra.

Josep de Luis, advocat: L’aprovació de l’Estatut d’Autonomia fou un fet singular dins la història de les Illes Balears. Ja va bé commemorar dates pròpies.

Rafel Borràs: Cap ni un. És un d’aquests dies festius del calendari que no tinc res a celebrar. ‘Dia de les Illes Balears’, per dir-ho parafrasejant a l’estimada Marina Garcés, no és ni tan sols una promesa car no ‘prefigura futurs desitjables’.

Nel Martí, professor, escriptor i polític: El Primer de Març és una diada institucional -no una diada nacional- que commemora l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Ni més ni menys. Amb l'Estatut, cada illa va recuperar una petita part de l'autonomia que històricament li corresponia, però la realitat és que les illes «menors» van continuar sent menors en la presa de decisions. No es va assolir l'autogovern que molts havien reivindicat durant el tardofranquisme i la Transició, un autogovern que no es limités a una simple descentralització administrativa, sinó que representés una veritable sobirania confederada per a cada una de les illes.

Aina Vidal, periodista: Pens que és una data necessària per justificar la creació d'un projecte polític (l'autonomisme) i intentar dotar-lo d'un hipotètic ‘sentiment balear’, el qual no existeix, ja que mai cap ciutadà de cap de les quatre illes habitades, s'ha referit a ell mateix com a ‘balear’.

Joan Amer, sociòleg: Tot i ser la commemoració d’una realitat política recent, s’ha de donar sentit a aquesta festa. Poc o molt es va configurant una certa pertinença, o com a mínim una visualització d’un espai compartit (els Premis Ramon Llull, les fires que es fan…).

Miquel Àngel Vidal: Sentit? No gaire. Pensem que no hi ha tradició anterior a 1999, i sempre m’ha semblat un dia artificiós, inventat pels polítics però sense vertadera arrel social.

Antoni Llabrés, president de l'OCB: Es tracta d’una diada institucional necessària, des del moment que conformam una comunitat política, que indubtablement no ha acabat d’arrelar entre la població, més identificada amb la seva illa i, per tant, també amb les seves respectives diades; la de Mallorca, aprofit l’avinentesa per reiterar-ho una vegada més, el 31 de desembre. El sentiment de balearitat no ha existit mai i, per això, el primer de març seria una bona ocasió per potenciar els elements identitaris compartits si hi hagués voluntat política d’avançar en aquesta via.

Jaume Burdils, sociòleg: Se celebra l’entrada en vigor de l’estatut d’autonomia, però és una data que no connecta amb cap fet històric rellevant i sense un arrelament popular entre la societat.

Rosa Maria Calafat, doctora en Filologia Catalana i professora de la UIB: Per donar sentit a les coses cal anar a l’arrel, si més no a la soca. Fugir del fullam. El primer de març donà una nova normalitat a una societat que sortia d’una dictadura que va prohibir el català i imposà l’espanyol. L’Estatut de les illes Balears ens atorgava, el 1983, el dret de conèixer i usar la llengua catalana. Els catalanoparlants havíem estat discriminats i castigats pel fet de tenir com a pròpia aquesta llengua.

Josep Costa, jurista i exvicepresident del Parlament de Catalunya: Cap sentit. És una data sense cap tradició ni significat històric compartit.

Ana Laura, docent: El Dia de les Illes Balears, a més de festiu, és un bon moment per a repensar la nostra identitat insular i reflexionar sobre els reptes actuals. Jo convidaria a recordar com es va desenvolupar el procés fins a la seva aprovació, els entrebancs que va sofrir abans i com s’ha desenvolupat aquesta autonomia recuperada des de llavors. També reflexionar sobre la nostra identitat com a societat, el motiu que l’adjectiu balear sigui més geogràfic que identitari. Però sobretot, com hem d’afrontar conjuntament els problemes derivats del turisme massiu, la crisi derivada de la falta d'habitatge i la pèrdua de qualitat en els serveis públics essencials com a comunitat. La nostra identitat és un mosaic viu, format per tradicions, llengua i experiències, des dels pagesos que van modelar el paisatge fins als nous veïns que aporten diversitat. Hem d’honorar les nostres arrels i, alhora, acollir les noves veus, recordant que abans érem nosaltres els emigrants. I no oblidar que la llengua catalana és la nostra millor eina per a cohesionar l'actual societat, sobretot des de les escoles. Gràcies a ella podem crear xarxes de solidaritat, que connectin realitats llunyanes i diverses, amb la nostra història i tradicions. També hem de plantejar-nos com afrontar els desafiaments de la insularitat en aquest món, interconnectat i globalitzat. La necessitat de fomentar polítiques públiques que garanteixin habitatge assequible, serveis de qualitat en sanitat i educació, i un turisme sostenible que respecti el nostre territori. En definitiva, el primer de març s’ha d’aprofitar per a reflexionar sobre un compromís col·lectiu per a preservar el que ens fa únics i construir un futur basat en la solidaritat i la inclusió.

Grup Blanquerna: El Dia de les Illes Balears commemora l’aprovació de l’Estatut de les Illes Balears l’any 1983. Aquest Estatut mai ha estat votat pels ciutadans i, a més, atorga a les Illes Balears un nivell d’autogovern del tot insuficient. En conseqüència, no és d’estranyar que la Diada de les Illes Balears sigui una diada artificial i estrictament institucional, sense cap arrelament popular.