dBalears03/11/23 13:20
TW
4

El Partit Popular i VOX han tancat aquest divendres un acord per a l'aprovació del sostre de despesa no financera dels pròxims pressupostos del Govern i que preveu «el desenvolupament del punt 54 sobre l’elecció de primera llengua d'escolarització i la seva extensió a totes les etapes educatives abans d'acabar la legislatura, sense excloure cap de les llengües cooficials, inclòs a l'acord d'investidura». És a dir, el PP finalment ha sucumbit davant l'extrema dreta amb l'excusa de l'aprovació del sostre de despesa.

Així ho han explicat conjuntament a la premsa aquest divendres, just abans de la reunió que hi havia convocada entre el Govern i la comunitat educativa i cultural de les Balears. En sentir-se enganades per aquest acord unilateral, les més de 35 entitats han decidit no acudir a la reunió.

Notícies relacionades

Les entitats educatives i culturals planten Prohens en sentir-se enganades davant l'acord PP-VOX

Més notícies relacionades

Segons expliquen PP-VOX, l'acord preveu «l'elecció de primera llengua en primer ensenyament a tots els centres educatius, d'acord amb la normativa vigent, en el segon cicle d'Educació Infantil i en el primer cicle d'Educació Primària a partir del curs escolar 2024/2025 en els centres en els quals sigui possible, i la seva extensió durant tota la legislatura a la resta de centres».

Per a la resta d'etapes educatives, «els centres podran acollir-se voluntàriament a un pla pilot per a oferir a les famílies l'elecció de primera llengua d'ensenyament en les matèries no lingüístiques de l'àmbit científic i social, a través de diferents mesures organitzatives i pedagògiques (dins del grup-classe, desdoblaments o agrupacions flexibles)». L'aplicació d'aquest pla voluntari serà al curs 2024/2025 per a Infantil i Primària i 2025/2026 per a Secundària. S'estudiarà la viabilitat d'incloure posteriorment les etapes de Batxillerat i Formació Professional.

Finalment, la dreta i l'extrema dreta han assegurat incomprensiblement que «aquesta proposta comptarà amb la participació i amb la consulta de tota la comunitat educativa de les Illes Balears». Comunitat educativa que no ha aturat de reiterar el seu rebuig a qualsevol tipus de segregació lingüística i a la ruptura del model lingüístic educatiu dels darrers 25 anys.