L’Ajuntament de Felanitx relega el català a un segon terme en l'acollida als refugiats ucraïnesos
L’Ajuntament de Felanitx donarà cursos de castellà als refugiats ucraïnesos que han arribat al municipi.
També a Illes Balears
- OCB: «Negar-se a tramitar una denúncia formalitzada en català és una infracció greu del règim disciplinari de la Guàrdia Civil. No es pot tolerar!»
- 'Welcome to Sóllerland', la iniciativa que denuncia la massificació turística amb imatges (no tan irreals) generades amb IA
- Quins són els llibres més venuts aquest Sant Jordi?
- SOS Residents: «Diguem prou a la carrera 312 i a la Mallorca convertida en parc temàtic»
- Escàndol a Palma: El català no és necessari i, a més, suma menys punts que l'anglès per a fer feina a l'EMT
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vegem i que quedi clar que jo defenso la meva llengua el ccatal`com el que mes, el Bloc no se exactament qui son suposo que un partit, doncs miri en aquest cas haurien de pensar que els ucrainesos no parlen ni català ni castellà, i no hem sembla incorrecte, ni molt manco, que els hi donin un curs de castella`perque es podran comunicar amb mes gent, hi ha molt de castellà monolingue, i aixó que diu que no en faràn un de català dons jo crec que s'equivoca, els unics que no el fan son els castellanoparlants monolingues, la meva experiencia am,b molt de extranjers es que parlen el seu idioma, la majoria també el català i castella, la gent normal es vol integrar, els que pensen amb elk cul son els que just parlen i destroçen la seva unica llengua, el castella`. Cal messurar be les coses perque aqui sempre hem dit alló de entre poc i massa...
Fascismo nacionalista (español) es repugnante (sic).
El fascismo nacionalista es repugnante…
Molt malament. Els Ucranians ténen dret a aprendre a parlar en Català. I si quan acabi la guerra decidreixen quedar-se a viure amb noltros, ténen tot el dret a ser uns ciutadans més del nostre poble. Ja ens basten i sobren, tots els que vénen aquí a viure, que no volen ni sentir parlar en la nostra llengua, perque tampoc no deixin a aquestes altres persones conéixer la nostra cultura.