La crisi de la Covid-19 ha ampliat les diferències que separen homes i dones pel que fa a les taxes d'atur i hores efectivament treballades, encara que ha reduït la bretxa entre les seves respectives taxes d'activitat, segons un article del Banc d'Espanya en el qual s'analitza l'impacte de la crisi per sexes en el mercat de treball.

Particularment, la institució, utilitzant dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), constata que la caiguda de l'ocupació, de la població activa i de les hores de treball efectives va ser més intensa per les dones que pels homes en els primers trimestres de la crisi, si bé des de finals de 2020 aquestes variables van mostrar un comportament una mica més favorable per les dones.

En qualsevol cas, apunta que entre el quart trimestre de 2019 i el segon trimestre de 2021 la disparitat entre tots dos col·lectius s'hauria ampliat en termes de la taxa d'atur i de les hores efectives treballades, encara que s'hauria reduït referent a la taxa d'activitat.

Abans que esclatés la pandèmia, amb dades corresponents al quart trimestre de 2019, l'economia espanyola comptava amb 19,97 milions de persones ocupades, dels quals 10,81 milions eren homes i 9,16 milions, dones.

La taxa d'atur de les dones era en aquells dies 3,3 punts superiors a la dels homes, del 15,5% enfront del 12,2%, mentre que la seva taxa d'activitat era 10,7 punts inferiors (53,5% enfront de 64,2%).

Entre el quart trimestre de 2019 i el segon trimestre de 2021, el nombre de dones desocupades s'ha incrementat més que el dels homes, un 13% enfront d'un 8,9%.

Així, fins al segon trimestre de 2021, la crisi sanitària va provocar un increment major de la taxa d'atur femenina que de la masculina, 1,8 punts enfront d'1,2 punts, la qual cosa va situar les seves respectives taxes de desocupació en el 17,4% i el 13,4%, ampliant la bretxa que ja existia en aquesta variable abans del començament de la pandèmia.

No obstant això, el Banc d'Espanya fa aquí algunes precisions: aquesta ampliació de la bretxa en les taxes d'atur per sexes, especialment intensa entre finals de 2019 i finals de 2020, s'ha anat reduint lleugerament en els dos últims trimestres, i es deu en, gran mesura, al dinamisme més gran de la població activa de les dones en els últims trimestres.

Encara que en els primers trimestres de la crisi, la caiguda de l'ocupació i de la població activa va ser sensiblement més intensa per a les dones que per als homes, des de finals de 2020 tant l'ocupació com la població activa han mostrat un comportament més favorable per a les dones que per als homes.

En termes de la participació en el mercat laboral, en el cas de les dones ja se superaven els registres prepandèmia tant en nombre de persones com en percentatge de la població en edat de treballar en el segon trimestre d'enguany.