Segons ha explicat la institució insular, després d'un procés de selecció, els estudis que es faran són 'La implantació de la normativa sintàctica en els mitjans de comunicació balears', d'Elga Cremadas, i 'Les actituds lingüístiques dels joves mallorquins', que durà a terme Anna Tudela. A cadascun d'aquests estudis es destinarà un màxim de 8.954 euros i el Consell de Mallorca els difondrà per mitjà del seu web i, en un futur, també es podrien editar.
Les investigadores i els seus projectes
Anna Tudela Isanta és doctora en sociolingüística per la Universitat Pompeu Fabra i professora visitant en el Departament de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid.
Amb el seu estudi pretén aprofundir en l'ús dels diferents idiomes entre els joves per a analitzar quina és la situació del català a l'illa en aquest segment de població en diferents zones.
Elga Cremadas és doctora en Llengua, Literatura i Cultura per la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Gràcies a la tasca d'aquesta investigadora es tindrà una panoràmica descriptiva que podrà servir de primer indicador per a observar el grau d'implantació de la normativa sintàctica en la nostra comunitat lingüística per mitjà de l'anàlisi dels mitjans audiovisuals.
Objectius i bases de la convocatòria
La Direcció Insular de Política Lingüística va obrir un termini de presentació de projectes de recerca filològica amb l'objectiu de contractar dos que contribuïssin a l'ampliació del coneixement en el terreny lingüístic (dialectologia, sociolingüística, fraseologia, història de la llengua, onomàstica -toponímia i antroponímia-, sintaxi, morfologia i lexicologia). Es van presentar deu projectes diferents, entre els quals s'han seleccionat els d'Anna Tudela i Elga Cremadas.
Els requisits de la convocatòria eren, entre altres, tractar sobre un tema de recerca sobre la llengua catalana en l'àmbit de Mallorca, no haver estat publicats ni en paper ni en versió digital, aportar informació nova i enriquidora en l'àmbit que s'investigui, estar documentats i fonamentats científicament, i tenir un objecte de recerca clarament definit. Els textos resultants hauran de tenir un mínim de 20.000 paraules.
Les persones responsables del projecte havien de tenir una llicenciatura o grau en Filologia catalana, o altres llicenciatures o graus sempre que aportessin un certificat de nivell C1 de coneixements de llengua catalana.
El personal tècnic del Servei de Normalització Lingüística ha valorat els projectes presentats d'acord amb la documentació requerida: currículum (titulacions, trajectòria investigadora, publicacions, etc.), descripció del treball (objectiu del treball de recerca, metodologia, nom dels apartats principals del treball de recerca i ressenya) i oferta econòmica del servei.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
acaba dient, de Ceuta i Melilla ! Digues-ho tot !
Aquests consellers i alts càrrecs que sempre parlen en Castellà, fins i tot devant els mitjans de comunicació, son un mal exemple per la difusió de la nostra llengua. Se suposa que s'els ha escollit perque son intel.ligents, però si son incapaços d'aprendre una llengua tan fácil per un castellanoparlant com és el Català, vol dir que no son massa vius.
@pepet Si un Estatut votat pel Congres espanyol, per inmensa majoria i ratificat pel Senat, publicat al BOE i convertit en Lley, resulta que per tu es pura filfa, tal volta te convendria repassar les teves conviccions democratiques, com a minim.
"pepet", a tu no t'anirà bé cap estatut d'autonomia perque voldries "una España Grande, Libre y Castellana". La resta és "pura filfa", per tu.
Se están montando otro "chollo" hipocrita¡¡¡¡¡
Mas dinero público para "los nuestros"
La meitat de consellers no usen el català al parlament o al Consell, i encara s'ho han d'estudiar???!
No cal tudar diners, tothom té ben clar la poca feina que heu fet aquests darrers cinc anys i busques.
Los estudios solo sirven para que alguien se llene las butxacas. Por cierto, Pepeta (ya son ganas), ya me dirás cuando has votado el Estatuto. Servidor, pese a ser mallorquín no ha votado nada. Para mi este estatut, es pura filfa.
Està molt bé fer estudis.... Però mentres, el govern està obligat a fer complir la llei i l'estatut d'autonomia. Castigar la discriminació lingüística no és tan difícil.