Aquesta vegada la nova discriminació per raó de llengua s'ha produït a l'oficina del SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal) situada al carrer Jordi Villalonga de Palma. Va ser dijous passat i la víctima, una jove, N.M.P.T., que segons explica, «vaig anar a arreglar uns papers i quan em varen cridar pel meu número identificatori vaig tornar a preguntar si havien dit el meu número, perquè no n'estava segura. Vaig dir: 'Has dit dos vuit vuit, veritat?'. La resposta d'aquesta persona que està treballant de cara al públic a una administració pública, va ser: 'Háblame en castellano que no entiendo el balear'».
Un funcionari li diu a una ciutadana: «Háblame en castellano que no entiendo el balear»
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A mi m´ha passat a Barcelona a l´administració espanyola i simplement vaig demanar si "¿hay alguien que entienda catalan en la oficina para atenderme?". L´habitual és que la persona insisteixi en que li parlis en castella, es questio de mantenirse al lloc i demanar un traductor ja que a les comunitats amb dues llengues oficials es té el dret d´adrecarse a l´administracio en qualsevol de les dues llengues i si cal un traductor el problema l´han de solucionar ells no pas el ciutada. Si es posen tontos i diuen que ningú a la oficina enten el catala llavors els poses una queixa escrita. Pero entenc que si demanes que t´atengui algú que entengui el catala perds temps, has de tornar a esperar el número i els funcionaris poden ferte la vida més dificil, o sigui que no sempre és possible, tot depen de la pressa que tingui un.
¿Lo dices por experiencia o por decir?
A CAT tenim problemes a l'administracio de caire estatal, ja que molts dels funcionaris ho son per oposicio des de altres provincies de l'Estat. A l'Administracio Catalana no tenim pas aquest problema. Ara bé si se t'ocorre xerrar amb un Pn o GC amb català has begut oli.....et pot fer la vida impossible tota l'estona que l'hi surti dels seus espanyolissims C*llons. d'aixó s'en diu COLONIALISME
Està clar. Àngela, que et guies per un bon "dicsionari" i una bona "gramátca" a l'hora d'escriure. Així es fa prosperar la llengua "baléàr". Molt bén fêt!
Molt bén fêt.sebeu pèrque perqué a s'es Baléàrs Se xerra es mallorqui ibisenc menorqii formenterenc.es dialecta d'es vainád no el xerram. Ja que noltros tenim 500 añs mês que ed veinád Tenim es nostro dicsionari.y sa nostra propi gramátca.y a n'es venúd que me faxi sa contra no contest
Jo tampoc entenc ni sé el Balear, que devia esser una llengua de la branca ibera. El Balear desaparegué tal vegada fa milers de anys. Els Balears de la època de Cecilius Metellus ja no parlavan el Balear, tal vegada.
El més trist de tot no és la persona q t’ha de atendre, sinó els responsables de les administracions que ho saben i ho concenten i fins i tot ho promovem i, es passen els estatuts pel forro, després ens diuen als ciutadans i ciutadanes q hem de complir la “llei” quina llei??? Després del q hem hagut de sentir avui de manera descarada que el q els interesa ho arreglen per darrera, que podem esperar ????????????????????????????
A aquest funcionari que el pagam tots, el SEPE li recriminaran la seva falta de professionalitat? El canviaran a un lloc que no hagui de tenir contacte amb el públic?
PROPOSTA DE RESPOSTA PER A CATALANOPARLANTS AFECTATS PER ACTITUDS CATALANOFÒBIQUES: ¡Háblame castellano/español!" -No sóc castellà/espanyol! "Ah, no? ¿Y que pone tu DNI? -Doncs, parla amb el meu DNI...
Hauríem de denunciar tots els casos en què ens volen obligar a canviar de llengua, a veure si els quei comanden arriben a veure que cal posar-hi remei. I és que hi ha casos en què els mateixos mallorquins ens obliguen a passar al castellà, com el que em va ocórrer fa pocs dies a una parada de la plaça de l'Olivar on venen olives. Vaig demanar a una de les dependentes que m'omplís un pot, de tancament hermètic, que jo duia d'un "còctel d'olives". Em mirà extranyada i dubtosa i em demanà, aturada amb un cullerotet a la mà, si les volia trencades o blanques o negres. Aleshores, vaig afinar el ribellet on teníen allò que jo cercava i vaig assenyalar-lo. A aquella al·lota se li illuminà la cara i exclamà "Ah, lo que vostè vol és un còctel d'aceitunas!". Àngel a Maria! A la fi quedà aclarit allò tan rar que jo demanava, gràcies al còctel de la "lengua del imperio" i de la nostra llengua! I que no és guapo, aixó?