Descobreixen una necròpoli bizantina durant la construcció d'un habitatge a Formentera

«A les  Pitiüses no existí cap nucli de població durant l'Antiguitat, a excepció de la ciutat d'Eivissa. La gent vivia dispersa pel camp en cases unifamiliars de camperols i això va condicionar la vida dels seus habitants... i també la mort. El cementiri de la ciutat quedava massa enfora i, com les famílies no podien desplaçar-se deixant les cases i els camps buits, les necròpolis rurals funcionaren durant les èpoques romana i bizantina», explicaren els arqueòlegs.

El cementiri bizantí, el primer excavat a la zona d’ençà que Josep Colominas i Roca va trobar el 1916 tres tombes de les èpoques baiximperial i bizantina, ha aparegut gràcies a unes intervencions arqueològiques prèvies a la construcció de dos habitatges en un solar. Les tombes excavades a la capital de Formentera eren fosses senzilles que foren reutilitzades per inhumar més individus. «La necròpoli segurament va ser utilitzada per una família al llarg de diverses generacions; els estudis d'ADN demostraran el grau de consanguinitat. El que si que sabem és que, si s'ha de jutjar pels aixovars funeraris, eren persones humils. Hem trobat una gerra, les restes d'una cloïssa al costat d'un dels infants i alguns objectes de caràcter purament personal: un home duia dos anells de bronze a la mà esquerra i una nina duia un parell de braçalets de coure i un collaret de comptes de vidre (una de cornalina) i una moneda antiga i en desús, foradada per penjar-la del collaret», conclouen.