Dolors Sabater: «La lluita més combativa, no és armada, sinó estratègica»

Dolors Sabater i Puig, batlessa de Badalona.

TW
2

Dolors Sabater i Puig és professora i activista, nascuda a Badalona i actual batlessa del municipi per la candidatura ciutadana Guanyem Badalona en Comú, plataforma ciutadana nascuda de la confluència de diverses forces polítiques i socials. Els eixos del seu govern són donar resposta a la situació d'emergència social de la ciutat, «per garantir els drets bàsics a les famílies més vulnerables»; i d'altra banda, fomentar la participació ciutadana i una forma de govern més transparent.

dBalears: Avui ets la batlessa de Badalona, però no ets una dona de carrera institucional, sinó d'activisme a peu de carrer. Quan neix l'activisme de Dolors Sabater?

D'una banda fou arran del meu vincle directe, en l'àmbit familiar, amb la lluita per les persones amb discapacitat de mobilitat i; d'altra banda, del moviment antimilitarista i d'objecció de consciència, a través de Casal de la Pau. També vaig participar en el moviment dels Clubs d'Esplai que en aquella època, després del franquisme, tenia força importància perquè es posava en pràctica la democràcia participativa i el compromís polític. Aquests foren els principals eixos per al meu posterior aprenentatge associatiu.

dBalears: Des del punt de vista de la lluita per a les persones amb diversitat funcional, quines millores s'han aconseguit? El sistema burocràtic ajuda o afecta negativament a la vida de les persones d'aquest col·lectiu?

Des de l'associació de veïns del meu barri vàrem promoure un moviment en contra de les barreres arquitectòniques i també les no arquitectòniques, que també suposen una barrera perquè totes aquelles persones amb diversitat funcional puguin gaudir amb plena igualtat de dret. A través de la campanya 'Deixem de ser invisibles' férem molta pressió a escala local i aconseguirem que des de l'Ajuntament s'activàs una política de supressió d'aquestes barreres. Tot i que no és suficient, hem aconseguit avançar en els drets mínims. Aquest és un exemple de la importància que té per una banda, l'estratègia en les lluites no violentes; i per l'altra, la persistència en aquesta lluita, el fet de denunciar per construir.

dBalears: També estàs compromesa amb la independència de Catalunya. Has estat vicepresidenta d'Òmnium Cultural Barcelonès Nord. En quin punt creus que es troba el procés sobiranista? Ha canviat poc o molt la qüestió independentista els darrers deu anys?

Un dels canvis més destacats en aquests darrers anys és que, fins fa poc, només es parlava d'independència dins organitzacions pròpiament independentistes. Dins les organitzacions d'esquerres i en els moviments transversals i col·lectius diversos era un tema tabú. En aquest sentit, un dels avenços que s'han fet en relativament poc temps és normalitzar el debat, tot i que la dreta segueix intentant-ho treure de la normalitat política i democràtica. Concretament, a Guanyem Badalona en Comú hem trobat la confluència entre partits que tenen visions diferents quant a la relació entre Catalunya i l'Estat espanyol; des del punt de vista clarament independentista de la CUP fins al federalisme de Podemos, el comú denominador és el dret a decidir.

dBalears: Per acabar, em sent obligada a demanar-te per la teva afició a la glosa i la cançó improvisada. Practiques la cançó improvisada en alguna agrupació? 

A Catalunya hi ha una associació, de la qual en form part, que s'encarrega de recuperar la cançó improvisada del Principat i treballa conjuntament amb la resta d'agrupacions dels Països Catalans. Anualment s'organitzen trobades on participen les diferents associacions i es fan combats i també n'aprenem un dels altres. També, juntament amb altres companyes mestres, vàrem promoure la creació de l'escola d'estiu de glossa on els participants aprenen tant a improvisar la cançó com a ensenyar a improvisar-la. És una afició prou interessant i entretenguda que ens serveix per refermar la cultura popular del nostre país, tot i que no som com en Mateu Xurí!