La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha presentat, al costat del conseller d'Educació, Martí March, el decret que regularà l'ensenyament de llengües estrangeres en els centres educatius, el qual «s'ha desenvolupat —ha dit— mitjançant grans acords i consensos, atenent a la diversitat de centres i la seva tipologia».
En una roda de premsa que ha tingut lloc aquest dijous a la capella del Consolat de Mar, Armengol ha precisat que aquesta nova normativa es vol desenvolupar «des del diàleg i el respecte a la comunitat educativa» i per això ara «s'enviarà al Consell Escolar» perquè, segons ha matisat, «és susceptible de ser millorada».
Per la seva banda, March ha asseverat que el consens «no només es buscarà al final, sinó des del principi» i que el decret «no obliga», ja que és «de caràcter voluntari» i, «tot i que cerca la universalització» de l'ensenyament en llengua estrangera, pretén arribar-hi «sempre d'acord amb els centres i tenint en compte els seus recursos concrets i la seva autonomia».
«No es poden fer experiments»
Pel que fa al caràcter voluntari del decret, March ha precisat que hi podrà haver centres que no imparteixin «cap assignatura en anglès», ja que si «decideixen no fer-ho, s'ha de respectar» perquè en educació es necessita «un procés progressiu» i «no es poden fer experiments».
Segons ha expressat, «si al final dels períodes establerts no s'aconsegueixen els objectius de competència lingüística, s'estudiarà què fer al costat del centre però —ha afegit— s'ha d'actuar no basant-se intuïcions sinó a partir d'evidències concretes».
«No volem centres desiguals ni de primera ni de tercera, sinó centres diversos, tot i que sí que treballarem perquè hi hagi una universalització, però sempre des de l'autonomia dels centres», ha posat èmfasi el conseller.
Parteixen del Decret de mínims
Des del Govern han explicitat que aquesta nova normativa parteix del Decret de mínims i que, a més, completa un «àmbit que aquest no preveu», ja que, ha recordat, «no inclou l'ensenyament de matèries no lingüístiques en llengua estrangera».
«Pretenem que el decret estableixi un marc de referència que doni seguretat jurídica», ha asseverat Armengol.
Així mateix, la directora general de Formació del Professorat, Maria Alorda, ha concretat que els docents que imparteixin matèries no lingüístiques en llengua estrangera hauran de tenir el nivell B2 o superior per a infantil i primària i el nivell C1 o superior per a secundària i formació professional, «cosa que s'havia demanat molt».
Cal destacar que el decret s'aplicarà de manera voluntària als centres d'educació infantil, primària, secundària, formació professional (FP), batxillerat i règim especial.
A més, el Projecte lingüístic de centre (PLC) haurà d'incloure l'organització de les llengües d'ensenyament de manera que, a més del català i el castellà, podrà incorporar l'ensenyament d'una llengua estrangera.
L'ensenyament de la llengua estrangera es podrà fer de manera parcial o total en una àrea d'infantil, en una assignatura a primària i secundària i en un mòdul d'FP.
En un altre sentit, Alorda ha destacat que el professorat que imparteixi aquest tipus de matèries haurà d'estar format en metodologies d'aprenentatge, cosa que «no havia passat fins ara» i, a més, s'haurà de nomenar un docent coordinador com a responsable.
La Conselleria facilitarà l'obtenció dels certificats oficials de llengües estrangeres amb referència als nivells establerts pel Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MERC) a l'alumnat de secundària. Per això, s'impulsaran les escoles oficials d'idiomes (EOIES) en els centres educatius.
Pel que fa a l'elecció d'un projecte lingüístic per part dels pares, March ha posat èmfasi que «si un centre no respon al que uns pares necessiten, es buscarà el centre que millor s'adapti al que necessitin i als seus plantejaments».
«Dins una aula no pot haver-hi dues o tres línies —ha remarcat el conseller—, ja que no seria coherent ni lingüísticament ni socialment ni pedagògicament».
en contestación al quien ya sabe:
(tu li dius balear, li podem dir mallorquí, i en el fons saps que són formes locals de la llengua coneguda internacionalment com a català).
Yo llamo a la lengua de Baleares como se le ha llamado desde hace mas de 1000 años, algo que a la catalana no se le pede decir, aparte que la lengua mallorquina, y asi se la denominaba internacionalmente, hasta que el dinero catalanista, y muchos traídores a esta tierra así la han vendido,. Entiendo que vosotros, los que quereis uniformar y adoctrinar querais, supongo porque así creeís que fa mes bufa, pero bueno, la realidad, es que la lengua de Baleares, aunque tiene un mismo nazimiento con el catalán, y valenciano, es decir latín y Oc...nada tiene que ver con una unidad falsa y manipalada de la lengua por lo tanto durante muchos siglos hemos tenido gramática propia.., y menos que sea la fornma pobre de una catalán, que hasta muchas zonas de ese principado sin príncipe, quiera imponer.
Ahora vamos por la marcha verde, es vergonzoso lo que ocurrió, y a muchos profesores y maestros se les debría caer la cara de verguenza , enunciar una educación de calidad, cuando ellos mismo son los responsables de que seamos la comunidad de españa con la peor calidad de enseñanza. Luego, en la marcha verde hubo más de compañerismo que de entender porque se estaba, aparte de una manipulación política, pero sobre todo , MIEDO, SI MIEDO A LA REVANCHA DE LA KALEBORROCA CATALANISTA, que estar de acuerdo en lo que se queria dar a enteder. la realdiad es que ahora se esta en manos de la asamblea de indecentes y de los procatalanistas, si... ese que hizo huelga de hambre, premiado por ser vasallo de la gran cataluña y vender a esta tierra a los catalanistas, pero que en un mes de huelga de hambre no se adelgazó..ejejje increible. la realidad es que con esta bajada de pantalones, SI se está creando unos alumnos de primera ,segunda y de quinta....esa es la realidad del catalanismo y de este desgovern, más preocupado por rebajar a este reino a un vasallaje catalanista que la realidad escolar de los alumnos de esta comunidad.