Els Canamunt es trobaren a la porta del Camp i des d'allà encetaren una marxa, acompanyada per una xaranga, cap al camp de batalla en que es convertiria el Parc de la Mar.
Els Canavall ompliren a vessa la plaça Drassanes i també es dirigiren al ritme de la música cap al punt de topada.
Sobre les 18 hores els dos bàndols, formats cada un d'ells per més de 2.000 persones, arribaren al Parc de la Mar, allà una sèrie de piscines de plàstic servien per repostar munició per als milers d'artilugis llança-aigua que duien els combatents, que cada vegada feien sentir els seus crits de guerra més forts.
El jutge Berga va fer un darrer intent d'aturar l'enfrontament, però mentre feia el seu parlament, una mànega d'aigua dels bombers va començar a esquitar tothom, les xarangues es retiraren del capdavant de cada un dels blocs, i ja no hi va haver res més a fer: les avantguardes de cada un dels bàndols es llançaren contra els altres i esclatà l'inevitable conflicte. Milers de persones es lliuraren a una batussa incruenta però que ho amarava tot.
Més d'una hora de combat va deixar els participants i la majoria de curiosos que només hi havien anat a mirar.... i una certesa: això no acabarà aquí.
Gran èxit d'aquesta nova iniciativa del col·lectiu Orgull Llonguet que ja va aconseguir animar les festes d'hivern de Palma, les de Sant Sebastià i que ara s'ha proposat reactivar les festes d'estiu de la Mare de Déu de la Salut.
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Endavant amb les festes populars que neixen del poble! @Dignitat i tu quan lluitaràs conta el colonialisme espanyol que ofega econòmicament i culturalment les illes?
Deixau-vos de collonades, i lluitau contra el colonialisme pancatalanista, babaus!
Però quan es tracta de "La Batalla Naval de Vallecas", la festa els pareix meravellosa a aquests criticóns. Pareix que va ser una bona festa i bén divertida, no els escolteu i que s´instauri la tradició. Molts d´anys.
Quant d'auto-odi a la nostra gent. Deixau de escopir verí cap a la gent que ens ho vam passar bé! Visca ORGULL LLONGUET!
Em sembla una solemne bajanada!
Vulgars imitadors de la festa de Chiang Mai. Ni en això són originals, aquests trentanyers ociosos i desnortats sense ofici ni benefici. Deixau-vos de collonades i lluitau contra els colonialistes, babaus!
No vas acceptar la vergonya. Vas resistir. Vas sacrificar la teva vida per la Llibertat, Justícia i Honor. ( Del Memorial en Honor a la Resistència ) ............................. Lotsa ez zenuen onartu. Eutsi zenuen. Zure bizitza sakrifikatu zenuen Askatasuna , Justizia eta Ohorea . Memorialen Honorren Resistenciari ( ) ............................... Non aceptaches a vergoña. Resistiches. Sacrificaches a túa vida pola Liberdade, Xustiza e Honra. ( Do Memorial en Honra á Resistencia ) .................................... No aceptaste la vergüenza. Resististe. Sacrificaste tu vida por la Libertad, Justicia y Honor. ( Del Memorial en Honor a la Resistencia )
Si deixam el sobre del Senat buit, només hi haurà vots de la dreta i sortiràn aquests guanayadors, així que és millor votar a partits que tenguin en seu programa el projecte de reforma del Senat, tot i per fer-la una càmara de representació de les comunitats autònomes. Que no mos passi com el "No Voteu" de l´any 2011, que va fer que menjàssim Bauzà i Rajoy per quatre inacabables anys i amb majoria absoluta. Bé al darrer encara l´aguantam, però com que ara està de pre-campanya no pega tant ni tan fort. Perque unes eleccións es declarin nul.les per falta de votants, l´abstenció ha de superar el vuitanta per cent de l´electorat i això és gairebé impossible que passi, perque tenim més del vint per cent de la població ficada díns partits polítics.
Quan arribin les Eleccions Generals, deixau el sobre del Senat buit. Es la única manera d'acabar amb aquest "Cementeri d'elefants" inútils i corruptes, grans explotadors del Poble Sobirà. Feis-ho córrer.
Critiquen que es trivialitzi una guerra urbana, qu, es veritat, va fer uns quants morts, però en canvi aquests mateixos, celebren el Tercer Centenario de la Toma de Mallorca por los Castellanos, o també en hi ha que diuen que és una mentrida que mos hem inventat.