Es tracta del col·lectiu Es Tallant, qui es presentà amb una comitiva reivindicativa, ajudats per la colla de Xeremiers de l'Arenal, amb fresses d'indígenes nord-americans i una pancarta amb la senyera de les quatre barres i amb el lema “mallorquins en perill d'extinció”.
Com aquells, hi ha pics que se senten presos a casa seva. Per combatre-ho, a Es Tallant tenen un compromís ferm amb la defensa de les arrels originals de l'indret, contingudes en la cultura, llengua i identitat nacionals dels Països Catalans, i concretades en el poble de l'Arenal -des de Can Pastilla fins a Son Verí, passant per les Cadenes-.
Arrels, memòria
El treball reclama un intens exercici de retorn a l'essència primigènia. "Lluitam per recuperar les nostres arrels com a poble que hem estat, i volem ésser, lluitant per la memòria històrica dels sarenalers morts a la Guerra Civil, com Ateu Martí, Onofre Arbona, Francesc Tomàs o Joan Roig, i fent conèixer l'ofici majoritari dels nostres padrins i fundadors del poble, els trencadors de marès, que amb molt d'esforç i pedra a pedra aixecaren un poble obrer i vital", asseguren els veïns i impulsors de la plataforma.
De fet, un 'tallant' era l'eina que antigament servia per a adobar els blocs de marès que es treien de les pedreres, molt comunes a aquest redol, i així mateix és el símbol històric de l'escut del Gremi de Picapedrers i Trencadors de marès.
En aquest sentit l'associació reivindica com a punt important la recuperació del nom històric i propi del nucli, rebutjant l'invent de 'Platja de Palma' per ser un terme postís, inventat segons diuen pels hotelers. Així mateix, esperen que la seva lluita prengui eminentment un caire veïnal, i en aquest sentit afirmen que seran els portaveus dels problemes del dia a dia del poble, partit entre els municipis de Palma i Llucmajor.
L'Estel
Per això, mantendran l'ideal d'emancipació municipal, malgrat que això de cada pic sembli més complicat, i també es comprometen a col·laborar amb iniciatives amb què tenguin en comú la tasca cultural. Destaquen com a precedent important, entre d'altres, la missió començada per Mateu Joan Florit amb la revista local L'estel, una de les publicacions de rodalia més famoses de l'Illa per, entre d'altres, demanar arreu durant anys si viuríem millor si fóssim independents.
"Els Trencadors del segle XXI", com els agrada definir-se, volen ser extractors a l'Arenal de la memòria històrica, llengua, cultura i terra. "Estimam i volem un poble verd. No volem cap ampliació al Club Nàutic; les Fontanelles han de ser declarades Parc Natural, i reclamam a més la protecció i conservació del nostre patrimoni arquitectònic, com el Torrent dels Jueus, el conjunt de Can Bogueta, o els molins de les Meravelles i les Cadenes". "Som el tallant que construeix un poble amb arrels i futur, de Can pastilla fins a Son Verí; des de l'antic Pinar de Son Sunyer fins a Son Verí de Baix".
22 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Enhorabona per aquesta feina. Alegra i anima molt veure que hi ha gent autèntica que treballa per conservar les nostres arrels, malgrat el vandalisme intelectual instaurat a les institucións del Govern autònom i central.
Transcriptor, quanta diarrea mental tens!
Ens trobaràs a: Facebook: www.facebook.com/EsTallant Twitter: www.twitter.com/EsTallant Youtube: www.youtube.com/EsTallant
Ben fet, necessitam gent que lluiti per recuperar allò que sóm, que està quedant diluït amb el suposat "lonostro" que defensen aquell manat de bandarr... Sóm poquets, i està bé el caire d'humor "indígena", ja que una s'arriba a sentir així, com a part d'una reserva d'una espècie en perill d'extinció. Sóm poquets, però no per això tenim menys drets a ser allò que sóm dins ca nostra, punyeta! Ahir una professora me comentava que a classe va demanar "camp lèxic de Mallorca", o sigui, paraules que estàssin relacionades amb el que és típic, nostro, identitari... i sabeu què li deien? Idò "toros" i "sevillanas". Ella els hi anava donant pistes: "cosa vermella que s'escampa al pa..." -"mermelada?"- responien. Finalment va aconseguir "ensaïmada", "Sant Antoni", "ball de bot". Però si, anam ben curts d'identitat, no es respira perquè la mos prenen, la mos volen substituïr. Ja fa ben falta ja, i molta, que recordem qui som. I si fa falta, treim el tallant, l'acorador i la forca, i així completam el camp semàntic. I escuram la soll.
Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam, que açò se tany entre'ls fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n'hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s'era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vos- altres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p'els avis mes qu'una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d'Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa: en lo Cançoner de París no s'hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d'Aragó que hi dexaren sos bells dictats; y fins Fra Anselm Turmeda, qu'havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué, teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca, sens que per sos rims ni per sos vocables vos n'haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No, per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vullam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen, si son de gent nostra, y rebujem sens mirament tot lo qu'entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p'el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament, com los aucells en l'aubada, la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699