Les organitzacions de ciclistes urbans no consideren que la seva activitat pugui ser considerada de risc. | Marta Simo

TW
0

"La probabilitat de morir en accident de moto a una ciutat, fins i tot amb el casc posat, és d'entre 5 i 10 vegades més gran que circulant en bici sense casc. Si ho comparam amb els vianants, resulta que aquests tenen el doble de risc de morir en accident que no pas els ciclistes".

Aquestes afirmacions provenen de l'associació de ciclistes urbans Biciutat de Mallorca, que es presentà el passat divendres al ple municipal de l'Ajuntament de Palma, amb motiu del debat d'una proposició presentada pel grup municipal socialista, reclamant a Cort que es posicioni en contra de l'obligatorietat de dur el casc ciclista a les vies urbanes.

Recordem que aquesta mesura es preveu a l'esborrany del nou Reglament General de Circulació, del qual fa algunes setmanes que se'n coneixen els trets més destacats. En aquest context, la intervenció del representant de l'associació, Salvador Roig, que a més és enginyer de camins de professió, reclamà al consistori palmesà "seny" davant el que els ciclistes consideren "una imposició arbitrària i desproporcionada per part de la Direcció General de Trànsit" (DGT).

"El que necessitam els ciclistes no són ni cascs ni armadures. El que reclamam són mesures de ‘seguretat activa', que previnguin els accidents abans que aquests es produeixin. Per exemple, amb una reducció generalitzada dels límits de velocitat a 30 km/h als entorns urbans es podria reduïr dràsticament el nombre de morts per atropellament", indicà.

Una acció contraproduent

La reivindicació de la bicicleta com a un mitjà de transport "segur" va més enllà d'imposar la norma com una salvaguarda de la salut dels ciclistes. A més, segons els arguments de l'associació, cap país d'Europa -tret d'Eslovènia- imposa l'ús obligatori del casc.

I l'experiència d'aquest país, que resulta coincident amb la d'altres com ara Austràlia i Nova Zelanda, demostra com l'adopció de la mesura té molt a veure amb la reducció de persones que escullen la bicicleta com a mitjà de transport, en paràmetres de prop del 40% del total d'usuaris.

Això resulta, segons l'òptica de l'associació, una decisió "totalment desproporcionada", que es va incloure al reglament de la DGT "a darrera hora i sense consultar-ho amb ningú".

Sensació de perill

Arguments semblants exposen des de PalmaEnBici. Aquí, els seus representants ens expliquen que "la sensació de perillositat i la por són els principals obstacles que impedeixen que el mitjà de les dues rodes no guanyi més usuaris", segons ho indica el Baròmetre Anual de la Bicicleta, que publica la DGT.

Al contrari, des d'aquest sector defensen que colcar en bicicleta no és una activitat de risc, encara que per a alguns fer posar un casc als ciclistes urbans no sigui una cosa tant estranya.

És el cas, per exemple, del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, qui opinava: "sembla lògic que si els conductors de ciclomotors estan obligats a dur casc, també ho estiguin els de bicicletes, que és un vehicle més vulnerable".