Urdangarin diu que la infanta “no feia absolutament res”

Urdangarin explicà  que “sempre he pensat que el formalisme eren cinc, mai no hauria pensat que eren tres”. Destacà que va nomenar “les persones de màxima confiança i màxima transparència. Res més”.

El jutge li indicà que potser aquestes persones de més havien de justificar la seva presència a la junta directiva i tornà a preguntar quines eren les funcions de la infanta. El duc afirmà que “cap. Era una persona de la meva confiança a la junta directiva, simplement això. Amb la voluntat màxima de donar transparència i una normalitat a les coses. Record que aquest va ser el meu criteri”.

El jutge assenyalà que per “la transparència no és obligat que hi sigui dona Cristina, dic jo. Per crear una àrea d’influències, sí que hi és obligat...”. Urdangarin, però, insistí en la seva versió: “Transparència, comoditat, vaja, formalisme, persones que estan a prop nostre i que coneixen aquesta idea”.  El duc de Palma també digué que “no record cap junta” duita a terme a Nóos.

Així mateix, Urdangarin va ser interrogat pel paper del secretari de les infantes, Carlos García Revenga. Castro li va demanar que explicàs per què se’l va nomenar tresorer si és ver que no tenia cap funció en aquest sentit. De fet, anà més enllà i digué a Urdangarin si potser no hauria estat millor que el tresorer de Nóos  fos Marco Tejeiro, que ja en duia la comptabilitat.

Urdangarin respongué amb un “no ho sé” i afirmà que García Revenga “no tenia ni compte ni signatura” i tampoc cap participació com a tresorer. A més, apuntà que el va escollir per aquest càrrec “com a amic, com a persona que m’havia acompanyat en els darrers anys”, algú de “confiança”. Fins i tot, afegí  que “em podia donar bons consells per fer les coses bé”.

El magistrat, això no obstant, l’interpel·là demanant-li si no era cert que el fet que García Revenga figuràs amb la menció de conseller assessor de la Casa de Sa Majestat el Rei i la seva dona, com “l’altesa reial la infanta, no era per guanyar-se un plus de solvència, de credibilitat per obtenir contractacions públiques i privades”. Urdangarin va replicar que “mai no es va pensar en aquests criteris, mai”.

Notícies relacionades

Cas Nóos: Castro embarga el palauet de Matas i la Infanta demana una rebaixa de la fiança

Més notícies relacionades

El fiscal, en l’interrogatori, li preguntà per la seva feina als Estats Units, a Telefónica Internacional, on cobrà 350.000 euros durant tres anys i pels 200.000 euros que percebé de rescissió de contracte. El duc va explicar aleshores que en els comptes corrents que té ara “potser no arriba als 80.000 euros”. Va afegir que, en no tenir ingressos, no pot fer front a una pòlissa de crèdit  sobre un habitatge.

La Fiscalia també indagà sobre la contractació de diversos treballadors d’Aizoon. El duc assenyalà llavors que “si hi ha hagut alguna errada administrativa per solucionar, ho faré”. El fiscal indicà: “Sap quà passa, Sr. Urdangarin, és que com que no ens creiem que pagassin nòmines a aquests treballadors, llavors tot sembla indicar, i aquests correus –els que entregà Diego Tores– així ho avalen, que ennegria els doblers i se’ls quedava vostè”. Urdangarin negà aquests fets. A més, manifestà que “vaig creure que s’estava  contractant tot bé, i també li dic que si troba alguna anomalia no tenc cap problema a regularitzar el que es va fer”.

El duc, demanat pel consell que el comte Fontao li va fer de part del rei, contestà que la recomanació consistia a “no ostentar cap càrrec de Presidència, no liderar cap projecte, no tenir relacions comercials a llarg termini, societàries amb Torres, i apartar-me de tot el que siguin les contractacions amb l’Administració Pública”.

Pel que fa a la Fundació Esports i Cultura, digué que “era president de la comissió d’esportistes. No tenia cap càrrec de gestió”. El duc subratllà que “no podia liderar” la Fundació, però digué que sí que podia tenir “iniciativa” i “compartir-la amb qualsevol”.

Respecte d’una possible mala relació amb el seu exsoci Diego Torres, assenyalà que “no ens vàrem enemistar, vàrem finalitzar la relació, simplement”. A més, digué que “hi havia diferències i vàrem prendre camins diferents a mitjan 2008. Tenim criteris diferents a l’hora d’avaluar projectes, res més”.

Urdangarin també negà tenir “testaferro” o comptes a Suïssa o Londres, i afirmà que la seva única societat és Aizoon. Afegí que “he pagat tots els meus imposts aquí, de tots els ingressos. Ho he declarat”.

L’assessor de les infantes

D’altra banda, Carlos García Revenga explicà al jutge que ell és “assessor” i no “secretari” de les infantes. Quant a Nóos, confirmà que el duc el convidà “com a “amic” que “l’acompanyàs en l’inici d’una aventura empresarial”. També explicà que la infanta no tenia “cap” funció a la junta directiva i que el rei no sabia que ell i que Cristina eren a la junta directiva de la Fundació.