Urdangarin provarà d’aturar el cas Nóos al Constitucional

La interlocutòria que ordenava la fiança de 8.189.448,44 euros per a Iñaki Urdangarin i Diego Torres causa una “indefensió irreparable” al duc de Palma, segons el recurs que ha presentat el seu advocat. Per això, avisa que durà aquesta “vulneració del dret de defensa” a l’Audiència de Palma “i, en el seu cas, davant el Tribunal Constitucional”.
L’amenaça amb el Constitucional és un canvi en l’estratègia de defensa del gendre del rei d’Espanya, un pas més agressiu. Fins ara el seu misser, Màrius Pascual, s’havia limitat a dir que tot era legal i que, en tot cas, Urdangarin tan sols era la cara pública de l’Institut Nóos, una mena de relacions públiques que no decidia res important. Ara hi insisteix, però també passa a l’atac. Fent constar que considera vulnerats el seu dret de defensa i la tutela judicial efectiva, Urdangarin obre la porta necessària per intentar aturar el cas al Constitucional.
Segons l’advocat del duc de Palma, la interlocutòria del jutge José Castro inclou arguments i documents que no havien fet servir ni la Fiscalia ni cap de les acusacions en demanar la fiança i, com que no hi ha pugut dir-hi la seva, això vulnera el seu dret de defensar-se. A més, aprofita per criticar tota la instrucció, que qualifica “d’evolutiva” perquè “a mesura que avança es van cercant nous delictes: ara el de tràfic d’influència, fa poc el de blanqueig de doblers i el fiscal”. Això, subratlla, també deixa indefens el duc de Palma perquè “no sap de quins fets o delictes ha de defensar-se”.
Però d’entre la resta d’arguments que Màrius Pascual fa servir per oposar-se a la fiança dictada pel jutge Castro, n’hi ha un que sobta. Diu que la xifra de la fiança causaria “un enriquiment injust”  de l’Administració i “un consegüent injust empobriment” per a Urdangarin i Torres. Com que la fiança inclou tots els doblers que va cobrar l’Institut Nóos arran dels convenis i contractes amb els governs balear i valencià, manté que se n’hauria de restar la part corresponent als impostos que s’han pagat i els serveis que l’entitat va contractar i pagar en d’altres societats. El jutge ja explicava en la interlocutòria que considera nuls tots els convenis i contractes i que, per tant, la fiança ha de ser de tota la despesa que implicaven, devers sis milions d’euros, més un terç d’aquesta quantitat, tal com marca la llei.
El recurs d’Urdangarin també insisteix que és “inversemblant” pensar que els governs balear i valencià varen acceptar els projectes milionaris que els proposava l’Institut Nóos, i al preu que deia, perquè el seu president era el gendre del rei d’Espanya. Admet com a “hipòtesi” que això hauria pogut servir perquè “la porta s’obri amb més facilitat que per a altres” a l’hora de presentar propostes, però ja està. Segons l’advocat, si aquest hagués estat el motiu de “deixar-se doblegar per la suposada ‘llum encegadora’” del duc de Palma, les autoritats haurien rebut algun favor reial” a canvi, però no va ser així.

Fiança
A les dotze d’anit expirava el termini perquè Urdangarin i Torres pagassin la fiança de 8,2 milions d’euros dictada pel jutge, però al tancament d’aquesta edició no hi havia constància que haguessin satisfet la fiança cap dels dos. Si, tal com és de preveure, es confirma l’impagament, el jutge José Castro començarà en els propers dies el procediment de constrenyiment necessari per tal d’embargar-los.
Això pot implicar que, en el cas del duc de Palma, li embarguin la seva part de la casa de luxe que, amb la seva dona, Cristina de Borbó, té al barri de Pedralbes de Barcelona. Tots dos la varen comprar per 5,8 milions d’euros. A més, li embargarien els comptes corrents i les participacions que tingui en societats, incloent-hi el 50% d’Aizoon –que té a mitges amb la seva dona–, propietària de mitja dotzena d’immobles, incloent-hi dos pisos i dos garatges a Palma mateix.•