Judici de l’operació Kabul: les defenses cerquen la nul·litat de les actuacions

Allò que més demanaren fou la nul·litat d'algunes de les converses telefòniques que varen permetre que a l'estiu de 2008 esclatàs l'operació Kabul. La Guàrdia Civil va aconseguir desmantellar el clan de la Paca a Son Banya i ficar a la presó la matriarca del clan, Francisca Cortés Picazo.

La Fiscalia demana 697 anys de presó per als 55 acusats de l'operació Kabul. Tots ells pertanyen a organitzacions que presumiblement abastien de cocaïna i heroïna Mallorca i Eivissa i que també presumptament s'encarregaven de vendre la droga a tercers. El seu centre neuràlgic era Son Banya i la principal protagonista de la trama, la matriarca del poblat, la Paca, per a qui la Fiscalia sol·licita 19 anys i mig de presó i una multa de 900.000 euros.

El primer dia de judici estava destinat a les qüestions prèvies i, tal com era previsible, els missers aprofitaren per atacar la instrucció i demanar la nul·litat de gran part de les actuacions.

Els més contundents foren els missers dels germans Antonio i Simón Montero Jodorovich, que pertanyen a un dels clans de Barcelona, que suposadament transportava la droga de la Península a Son Banya. De fet, els lletrats afirmaren que els seus defensats ja havien estat jutjats per aquests fets a l'Audiència de Barcelona i que una instància superior, el Tribunal Suprem, els n'havia absolt per falta de proves, ja que els magistrats en el seu moment varen considerar nul·les les escoltes telefòniques que donaren peu a les posteriors detencions i escorcolls del 26 de maig de 2008. Un dels missers, fins i tot, digué que la Guàrdia Civil "va enganar l'instructor" i que a les diligències hi consta "un tal Nico Montero, un senyor que no existeix". També insistiren que els fets ja s'havien jutjat i demanaren així el sobreseïment per als germans.

Els altres imputats d'aquesta presumpta organització també demanaren la nul·litat de les escoltes telefòniques. I el misser de Dolores Santiago, que pertany al clan dels valencians, afegí que "això de Barcelona és terrorífic" i que els seus col·legues just havien aportat la sentència de nul·litat total i que, per tant, si la seva defensada hagués estat jutjada a Barcelona ja l'haurien absolt. Altres missers, com el de Juan Cortés, germà de la Paca, demanaran altres nul·litats, com la dels escorcolls realitzats a ca seva al poblat.

La bateria de consultes prèvies fou intensa i finalment tots s'adheriren a la petició d'anul·lació de la interlocutòria inicial que obre les actuacions. Només la Fiscalia, lògicament, s'hi va oposar.

El judici continuarà el 5 de febrer amb l'interrogatori dels acusats. Els magistrats de l'Audiència dirimiran sobre la petició de les defenses a la sentència.

La seguretat

El judici va estar envoltat per unes grans mesures de seguretat. La Policia Nacional, abans de les vuit del matí, va reodejar l'edifici del carrer del Gremi Corredors, al Polígon de Son Rossinyol, just davant la presó de Palma. Els treballadors de Medi Ambient, on es va fer la vista per qüestions d'espai, encuriosits guaitaven a les finestres per veure la gentada. Era prest, feia fred i el carrer s'omplia de persones d'ètnia gitana.

Cap a les nou del matí aparcà al costat de l'edifici un furgó policial escortat. En baixaren, emmanillades, Francisca Cortés Picazo i la seva filla Manuela Fernández, àlies la Guapi. La matriarca estava molt canviada. Duia els cabells blancs recollits en una coa. Anava serena i amb un jersei color de rosa pàl·lid. La Guapi, més prima, anava de negre.

La vista s'inicià més tard del previst a causa de les mesures de seguretat. I és que per accedir a la Sala es varen haver de passar dos controls de seguretat.

Tensió, nervis i un desmai just abans de l'inici

Dins la Sala, que s'havia preparat al'EBAP, tothom estava una mica estret. Els acusats que venien de la presó i encara tenien causa pendent amb la Justícia es varen asseure a l'esquerra, i engrillonats. La Paca tenia la seva filla al costat i just davant els seus germans. També hi era a prop el seu fill Francisco (Ico).

A primera fila, en canvi, i separat per un biombo, un dels enemics del clan, José Ortega (el Farru), autor material de la mort de la que fou companya de la Guapi i neboda de la Paca, la Parrala.

A la part dreta de la sala, s'hi asseien els imputats que estaven en llibertat, entre ells hi havia les germanes de la Parrala, que protagonitzaren l'incident de la jornada, just abans que començàs el judici.

Els magistrats miraven les fotos dels acusats per veure si hi eren tots. Cinc quedaren en rebel·lia, dos no s'hi varen presentar i un darrer hi arribà tard.

Quan passaven minuts de les deu, el president del Tribunal Diego Gómez-Reino instà alguns imputats a asseure més endavant perquè hi havia cadires buides. Fou llavors quan Dolores Moreno Cortés esclatà a cridar, indignada: "Jo cap davant no hi vaig, que em no vull moure, que no me'n vaig a davant. El jutge li cridà l'atenció i la Guapi s'aixecà i etzibà a la seva familiar: "Callau, que després tot això és conseqüència per a nosaltres". Poc després plorava.

La Paca, llavors, es va fer sentir i digué a Dolores: "Amb tu ja parlaré". Just després d'aquesta advertència, la germana petita de Dolore, que era al seu costat, tingué un atac d'ansietat i el magistrat la comminà a abandonar la Sala. Quan ja sortia, però, i en passar just davant del lloc reservat als mitjans, la germana petita de la Parrala es va desmaiar i caigué en terra. Dolores, que l'acompanyava, cridà amb ràbia: "És que té delicte el que han fet" (amb relació a la mort de la seva germana Parrala). I la Paca tornà a intervenir-hi: "Basta, Dolores, basta. Per favor, t'ho deman". Però la dona hi insistí: "La droga la va portar ell. El que varen trobar a la casa era d'ell".

Un altre moment tens fou l'entrada dels càmeres i fotògrafs per captar les primeres imatges del judici. Els acusats se'n queixaren i el magistrat hi hagué d'intervenir. Mentrestant, la Paca i la Guapi s'acotaven per no sortir a les fotos. Altres imputats i part del públic es taparen la cara amb les mans.

Més tard, a mitjan matí, en un dels recessos, fins a vint policies entraren a la Sala per vigilar els engrillonats. Llavors algú demanà menjar per a la Paca perquè no defallís a causa de la diabetis.