Actualment, a l'Illa queden tres fàbriques que elaboren aquest tipus de teles: a Lloseta, Pollença i Santa Maria. Es tracta d'empreses de caràcter familiar amb més de cinquanta anys d'història, i la més antiga, Teixits Riera de Lloseta, és centenària. El seu gerent, Biel Riera, explica que aquestes tres fàbriques són les úniques d'Europa que treballen la tècnica ikat. De fet, si bé els dibuixos i dissenys resultants d'aquest mètode són prou característics per si sols, a Mallorca s'han creat les formes pròpies d'ençà que la tècnica arribà procedent d'Àsia.
Innovació
Això no obstant, Biel Riera assegura que un dels seus objectius és la innovació constant. Sense deixar de banda la tècnica i, per tant, origen d'aquests dissenys, intenten crear nous dibuixos alternatius a les ja tradicionals teles de llengües. Per això, a banda de cortines, estovalles i balancins, els fabricants mallorquins van més enllà i també elaboren altres productes, com bosses i alguna peça de roba. Tanmateix, això ho deixen per als dissenyadors.
"Sempre n'hi ha algun que passa per aquí i s'interessa pels nostres teixits", manifesta Riera, qui indica que han notat que les llengües s'han tornat a posar de moda des de fa dos o tres anys. De tota manera, pel responsable de la fàbrica llosetina el moment d'auge d'aquesta tècnica és l'actual. "Amb la crisi es torna a donar valor a allò artesà", apunta Riera.
Vendes
Tornar a estar en el punt de mira dels més moderns ha ajudat els mallorquins a esquivar l'actual situació econòmica. "No hem registrat un increment de facturació, però tampoc un descens. Estam empatats", explica Biel Riera, qui atribueix a aquest equilibri el fet que, d'una banda, la nova moda ha incrementat les vendes i, de l'altra, la crisi ha fet davallar les comandes més tradicionals. A la fàbrica llosetina mantenen els mateixos preus des de fa cinc anys.
Entre els potencials compradors, el gerent comenta que, si bé és cert que hi ha molts de turistes d'un poder adquisitiu mitjà alt, també hi ha molts illencs, nostàlgics d'aquestes teles, que ja s'han convertit en una senya d'identitat de la cultura mallorquina.
Exterior
Encara que la demanda es manté, els fabricants de les teles de llengües són conscients de la conjuntura actual i que els nous temps són més exigents. Per això, les tres fàbriques s'han constituït en una associació per defensar de manera conjunta els seus interessos. Un dels seus objectius és començar a exportar el producte i fer-se un forat en el mercat exterior. De moment, les primeres comandes a l'exterior es fan a través d'internet.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sempre havia sentit parlar de "roba de llengües", mai de "tela de llengües".
Doctor pastilleta, vés a Catalunya a donar classes de català, també feràs amistats (moltes més que a Mallorca) i et distreuràs. És un consell desinteresat.
Margo: Vés a classe de Català i aprendràs, també feràs amistats i et distreuràs. Ès un consell desinteressat.
"Adios" ho diras tu! i segur que tambè dius es "cubo de sa basura", ja te dic!
Margo, aquí sempre s'havia dit "adios" i no per això era correcte.
Margo, Tens raó amb el fet que es diu "roba de llengües"; però no amb això de "normalització=substitució". Probablement només és un cas de desconeixement de qui ha escrit el text. De totes maneres, "tela, teles" també és correcte.
Roba, aquí sempre s'ha dit roba de llengües. No a la normalització=substitucio!!