Margalida RamisPalma11/03/12 0:00
TW
7

Les teles de llengües tornen a estar de moda. De fet, mai no han deixat d'estar-ho, però ara les passarel·les, les revistes i els blogs de tendències han rescatat la tècnica amb què s'elabora aquest teixit tan mallorquí. Es tracta de l'ikat, un dels mètodes de tenyida artesanal més complexos de tot el món. Amb aquesta tècnica es tenyeixen els fils abans de teixir-los i s'evita que penetri la tinta en algunes seccions, a través de nus o cobrint-les amb una substància impermeable. L'objectiu és aconseguir una varietat de tons en un mateix fil. Els dissenys resultat d'aquesta tècnica són el que a Mallorca coneixem com a tela de llengües.

Actualment, a l'Illa queden tres fàbriques que elaboren aquest tipus de teles: a Lloseta, Pollença i Santa Maria. Es tracta d'empreses de caràcter familiar amb més de cinquanta anys d'història, i la més antiga, Teixits Riera de Lloseta, és centenària. El seu gerent, Biel Riera, explica que aquestes tres fàbriques són les úniques d'Europa que treballen la tècnica ikat. De fet, si bé els dibuixos i dissenys resultants d'aquest mètode són prou característics per si sols, a Mallorca s'han creat les formes pròpies d'ençà que la tècnica arribà procedent d'Àsia.

Innovació

Això no obstant, Biel Riera assegura que un dels seus objectius és la innovació constant. Sense deixar de banda la tècnica i, per tant, origen d'aquests dissenys, intenten crear nous dibuixos alternatius a les ja tradicionals teles de llengües. Per això, a banda de cortines, estovalles i balancins, els fabricants mallorquins van més enllà i també elaboren altres productes, com bosses i alguna peça de roba. Tanmateix, això ho deixen per als dissenyadors.

"Sempre n'hi ha algun que passa per aquí i s'interessa pels nostres teixits", manifesta Riera, qui indica que han notat que les llengües s'han tornat a posar de moda des de fa dos o tres anys. De tota manera, pel responsable de la fàbrica llosetina el moment d'auge d'aquesta tècnica és l'actual. "Amb la crisi es torna a donar valor a allò artesà", apunta Riera.

Vendes

Tornar a estar en el punt de mira dels més moderns ha ajudat els mallorquins a esquivar l'actual situació econòmica. "No hem registrat un increment de facturació, però tampoc un descens. Estam empatats", explica Biel Riera, qui atribueix a aquest equilibri el fet que, d'una banda, la nova moda ha incrementat les vendes i, de l'altra, la crisi ha fet davallar les comandes més tradicionals. A la fàbrica llosetina mantenen els mateixos preus des de fa cinc anys.

Entre els potencials compradors, el gerent comenta que, si bé és cert que hi ha molts de turistes d'un poder adquisitiu mitjà alt, també hi ha molts illencs, nostàlgics d'aquestes teles, que ja s'han convertit en una senya d'identitat de la cultura mallorquina.

Exterior

Encara que la demanda es manté, els fabricants de les teles de llengües són conscients de la conjuntura actual i que els nous temps són més exigents. Per això, les tres fàbriques s'han constituït en una associació per defensar de manera conjunta els seus interessos. Un dels seus objectius és començar a exportar el producte i fer-se un forat en el mercat exterior. De moment, les primeres comandes a l'exterior es fan a través d'internet.