Andratx és un dels municipis més castigats de Mallorca per un urbanisme ferotge i depredador. La permissivitat municipal, la falta d'escrúpols del batle Eugenio Hidalgo, del cap d'Urbanisme Jaume Massot i del zelador municipal Jaume Gibert contribuïren anys enrere a la destrossa. Però, ara com ara, tot i la proliferació de ciment, Andratx encara conserva un bon grapat de zones d'alt valor paisatgístic. I n'hi ha que estan en perill.
dBalears visità fa dies amb el portaveu del GOB, Jaume Adrover, i l'activista Joan Miquel González fins a sis zones amenaçades situades a la serra de Tramuntana. Avui, descobrim cala Blanca i Monport, ambdues al municipi d'Andratx.
La llei de mesures urgents per un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, més coneguda com la llei 4/2008, protegí dos espais d'Andratx ara amenaçats. Es tracta de cala Blanca i Monport.
A cala Blanca, es protegiren, aleshores, un total de 40,5 hectàrees. L'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) s'amplià amb 32,8 hectàrees i l'Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP), amb 7,7. A Monport, la llei 4/2008 protegí 25,5 hectàrees, ja que s'engrandí la zona ANEI.
Cala Blanca és un paratge verge, desconegut pels mallorquins, tot i que l'accés hi és senzill. S'hi arriba per la carretera que uneix Camp de Mar amb el port d'Andratx. És tan senzil com seguir el vial fins que trobes un petit desviament a l'esquerra que assenyala el camí cap a cala Blanca. Ningú no hi transita. Tres minuts després s'arriba al final, al típic cul de sac sense sortida ple de fems. Es pot dir que la zona disposa d'un únic carrer, però justificar la urbanització de cala Blanca pels fanals col·locats -són inservibles- seria una temeritat. De fet, les caixes de la companyia elèctrica no tenen connexió i no sembla que hi hagi clavegueram. Per arribar fins a vorera de mar, fins a la cala, s'ha de fer un petit descens a peu. No hi ha camí, però baixar no és perillós, malgrat que s'ha d'anar alerta. L'aigua és transparent i el paisatge transpira la tranquil·litat pròpia del verd més mediterrani. S'hi sent el cantar d'algun ocell i, a la vista, no hi ha ni una sola construcció. És un d'aquests llocs en els quals construir, molt o poc, és una autèntica aberració. De fet, sembla del tot impossible pensar a urbanitzar un indret com cala Blanca quan parlam d'alguna cosa més que un simple topònim. Haver-hi estat i voler urbanitzar-la és quasi impossible.
Les característiques de Monport són ben diferents. Es tracta, en aquest cas, de l'ampliació d'una urbanització ja existent. La nova, ara inviable des del punt de vista legal, és a la zona més alta de la muntanya, amb impressionants vistes en direcció al port d'Andratx. S'hi arriba girant a mà dreta un centenar de metres abans d'arribar al club nàutic. No hi ha pèrdua, ja que hi ha cartells indicadors.
El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, ha explicat en diverses ocasions que el Govern només estudia donar llum verda a urbanitzacions amb carrers i fanals.
Monport n'és un clar exemple, malgrat que pensar en la possibilitat de construir a la part alta de la muntanya, ara un pinar, és inaudit. És un paratge de gran bellesa, d'orografia complicada. A la zona més elevada, la vista és excepcional ja que, a més d'una panoràmica del port d'Andratx, es veu també la vall on s'ubica el petit llogaret de s'Arracó. Les infraestructures existents són del tot inservibles.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Record que fa uns anys hi hagué una manifestació a Cala Blanca, amb dirigents el PP inclosos, tots manifestant-se contra la urbanització d'aquest raconet tant i tant meravellós. Ara, tornam a les notícies de la seva més que probable urbanització. Vergonyós tot el que es fa a la nostra illa. Fa ganes de partir i no tornar.
no li mostreu la foto als del pp, que hi voldran construïr hotels i camps de golf