“El problema no és pescar molt, és vendre”

Rafel Mas ha passat tota la vida dins la mar, tant a l'estiu com a l'hivern, per això estima i defensa el seu ofici. És la patró major de la Confraria de Palma.

Quan començàreu a pescar, Rafel?
Vaig començar a pescar el 1966 a Santa Pola, però els meus pares ja eren pescadors. Feien feina amb llaüts petits, al tresmall, al palangre... Mon pare va començar a anar amb barques de motor. Jo vaig continuar: cap Eivissa, el nord d'Àfrica i l'Atlàntic, fins a Mauritània. Fa 43 anys que cotitz com a pescador.

Com recalàreu a Mallorca?
Vaig trobar un paisà a unes noces a Santa Pola, que era patró i tenia barca a Palma. Em va demanar si la volia menar i ho vaig acceptar. Tenia 33 anys i vaig venir tot sol, confiat de la meva experiència.

Heu estat sempre a la mateixa barca?
Primer vaig menar el Faraón, després el Cati-Paqui d'Andratx i el Illa del sol, quinze anys, fins que amb un soci vàrem comprar el Port d'Andratx, on he estat fins ara, llevat d'una temporada amb el Myri.

Ara què feis?
Em varen elegir patró major de la confraria de Palma el 2007 i duc el Port d'Andratx amb els meus dos fills, que menen la barca. La confraria defensa els interessos dels pescadors, tant armadors com treballadors, i fa la feina que li pertoca com a ens de consulta de l'administració.

Es pot viure de la pesca?
El tema és la comercialització, que a Mallorca està gestionada per una organització de productors. El problema no és pescar molt, és vendre bé el peix. Sobreviure de la mar és quasi impossible: moltes despeses, controls i dificultats. Els turistes vénen a veure arribar les barques de pesca, però al pescador se'l va deixant sense lloc al moll. Si matam el pescador, el pagès i el ramader, no tendrem gaires coses a oferir. Voldrem menjar ous i ens haurem menjat la gallina.

Hi ha peix a Mallorca?
Hi ha temporades bones i temporades dolentes. Hi ha cicles. L'erupció de l'Etna, a Sicília, va provocar l'esvaïment temporal de la gamba de Sóller. Tot està relacionat.

Quin és l'estat dels recursos pesquers?
Abans hi havia 24 barques de bou a Palma i ara sols n'hi ha 6. El temps de pesca s'ha reduït. En general, les pesqueres estan bé. La prova és que sovint hi ha un excés d'oferta de peix i el pescador no compensa les despeses.

Què són els punts de primera venda?
Són llocs de venda directa. El seu objectiu és subministrar peix fresc a la localitat. A Palma no n'hi ha i crec que és injust que a Palma no se'n disposi d'un, així el consumidor podria adquirir el peix sense haver d'esperar a l'endemà.

És negativa per a la biodiversitat la pesca d'arrossegament?
El pescador va alerta a fer-se mal a ell mateix. Pescam sobre fons arenosos i fangosos i evitam roques i coralls que farien malbé els ormejos. Les barques no fan cap mal a les posidònies i altres algues del fons marí.

Quina és la política europea de pesca?
Sembla que la comissió es regeix per una visió conservacionista malentesa que pot arruïnar la pesca professional europea. Després tot el peix vendrà de fora, duit per multinacionals que no tenen manies. Som un sector que treballa sobre recursos limitats, però no crec que se'ns hagi de fer desaparèixer. En el Mediterrani hi ha gent que ha fet molta inversió i molta feina i no és just que se'ls negui el dret a viure. Brussel·les té poc en compte el pescador.

És valorat el peix de Mallorca?
El 80 per cent ve de fora, però el nostre peix és prou valorat, encara que té poc preu per al qui l'ha de pescar. El consumidor el troba car i el pescador el malvèn, per això volem posar un punt de venda directa a Palma. I si no, volem vendre des de les barques.

Quins és el peix més reconegut?
La gamba en general, que es fa molt a la costa nord d'Eivissa i Mallorca. Després ve el gall de Sant Pere, el cap-roig i la llagosta. Tot el peix fresc és una menja de qualitat superior.

És en perill la continuïtat del sector?
Als pescadors ens està costant molt aguantar la crisi. Feim 15 hores de feina mal pagada, en condicions molt dures i posant en perill el patrimoni familiar. Seria més fàcil abandonar, però ens sabria greu que la pesca professional morís engolida per la pesca recreativa i la invasió del peix de fora.