“Nosaltres ajudàrem a travessar un desert”

Amb Ramon podríem parlar hores, però la feina de Son Puig és molta i hem d'aprofitar el temps.

Com entrares en el món de l'agronomia?
El meu pare va adquirir diverses possessions i tota la vida vàrem viure a la pagesia. Vaig estudiar de pèrit agrícola a Navarra. Primer vaig fer feina a Piema. Havia estudiat agropecuàries, però m'interessaven molt els fruiters i la vinya. Piema feia un assessorament als clients i hi treballàvem 5 manescals i jo. Vaig haver de deixar aquella empresa per problemes de salut.

I després entrares a l'Obra Agrícola de la Caixa?
Sí, el 1970. Érem 24 o 25 persones fent feina a Catalunya i a les Balears. Fèiem experimentació de tot tipus de fruiters. En vinya, començàrem el 1972 a Felanitx i durà fins al 1993. Del 1972 al 1979, vàrem fer poda, tractaments, estacions d'avisos...

Qui éreu els qui us dedicàveu a l'experimentació?
Jaume Vallès, de Tarragona, va ser el meu mestre: em va ajudar molt en la vinya. El 1978, vàrem començar amb varietats noves i a estudiar les d'aquí. També hi havia Jaume Mesquida, que feia feina a la Caixa a Porreres.

Quina experimentació fèieu?
Posàrem en marxa camps d'experiències a Porreres, Felanitx, Consell i a la Colònia de Sant Pere. El camp de Felanitx el dedicàvem a les varietats mallorquines. Era una tasca difícil i d'anys de feina per obtenir-ne resultats. Als altres camps, treballàvem amb varietats de fora: vàrem dur els millors raïms del Penedès, de la Península i de França, tant de raïm de cup com de balança.

A la Colònia hi va haver bons resultats?
El microclima de la Colònia és molt especial. Quan ve el vent de xaloc, ho crema tot i les vinyes no es fan com en altres llocs, però quan tens una bona collita a la Colònia, el raïm és extraordinari.

I començàreu a vinificar?
El 1984, l'Obra Agrícola de la Caixa va muntar un celleret experimental: 30 dipòsits petits i 3 de grossos, equipets de fred, un laboratori... tot l'equip. Llavors, férem una altra feina més enfocada a la vinificació. Començàrem per veure quan madura cada varietat. Agafàvem 100 grams de raïm cada setmana a partir de principi d'agost i l'analitzàvem: pes, acidesa i grau de sucre. Així, podíem determinar el moment de verema ideal i evitar la improvisació.

Els resultats varen ser els esperats?
La mentalitat dels nostres pagesos estava enfocada a la quantitat. A Felanitx, cultivaven varietats que feien molts de quilos. Havíem de rompre la inèrcia cap a la qualitat. La gent, però, no ens feia gaire cas. A final dels anys 80, les dades que teníem serviren per fer aprovar a Brussel·les les varietats macabeu, parellada i ull de llebre. L'any vinent, s'aprovaren el cabernet i el chardonnay. Va ser un cas d'experimentació amb èxit.

Raïm autòcton o forà?
El debat entre autòcton i no autòcton és una mica artificiós. La gent vol un vi bo, que tungui cos, que es pugui guardar molts d'anys i s'envelleixi bé. Els francesos donen molt de valor al terroir. A Son Puig, feim vinya i vi amb varietats que no s'havien sembrat mai a Puigpunyent i el resultat és un vi molt diferenciat, perquè el raïm recull el gust d'allà on és.

Com expliques l'expansió dels vins a les Balears?
Per l'entrada a la UE, el turisme i doblers per invertir. Hi havia poques coses per fer al camp i es va optar per la vinya. També, però, n'hi ha hagut capdavanters: els germans Gelabert de Manacor, Miquel Oliver, els germans Roses, Sebastià Pastor de Santa Maria, els germans Crespí de Santa Eugènia, Pere Calafat, l'amo en Joan de can Ribes, en Majoral d'Algaida, Jaume Mesquida, els germans Batle de Biniali, Lluís Armero... La nostra experiència va donar un camí. Vàrem ajudar a travessar un desert.

Quan començares amb les cireres?
El 1971, sembràrem les primeres. L'any 2000, em vaig jubilar i vaig voler fer un celler petit. Tenim devers 800 cirerers i n'hem treballat molt les varietats. El cirerer ha de menester fred i Puigpunyent és una vall freda. Collim cireres des del 18 de maig fins al 10 de juliol.

I la vinya?
Tenim devers 8 hectàrees de vinya: chardonnay, premsal blanc i cabernet sauvignon blanc i ull de llebre, merlot i cabernet en negres. El celler podrà arribar a generar gairebé 50.000 litres de vi quan estigui en plena producció. Elaboram un vi reserva, un de criança i un de jove en negres i un de criança i un de jove en blancs. La venda directa ens va molt bé. Oferim visites guiades: la durada són unes dues hores i pot incloure el tast dels nostres vins.