Les familiies que han rebut la notificació per desallotjar Son Banya han amenaçat de presionar per la via judicial. | A. SEPULVEDA
Els desallotjaments forçats de Son Banya que hi executarà Cort durant la segona quinzena de febrer, com a termini màxim, afecten una trentena de famílies. Totes tenen cases i xalets de la seva propietat en altres llocs de Palma i d'arreu de Mallorca i, per tant, no es tracta de gent sense recursos. L'expulsió d'aquests habitants per la via judicial, sense ajudes de l'Administració, només afectarà aquestes persones que tenen ingressos suficients per poder mantenir-se. Entre elles es troba José Amaya, conegut amb el malnom del Tío Nano. Ell s'ha autoproclamat portaveu del poblat, al marge de Gabriel Cortés, el Pelón, i també és el líder del grup que ha engegat un procés judicial contra Cort per frenar l'enderroc de les seves casetes i el desmantellament d'aquest gueto.
"Són famílies amb recursos econòmics. Se les farà fora perquè no tenen dret a viure al poblat. En sortiran, vulguin o no, sense cap tipus de suport municipal", ha remarcat el regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske.
Per començar, l'Ajuntament sap que guanyarà el recurs interposat per les famílies. Segons Grosske, la clàusula que regeix la creació del poblat implicava donar certes ajudes a les llars gitanes. L'única condició que s'hi estipulava per poder viure a Son Banya era no disposar de cap altra propietat fora del barri. A canvi, l'Administració oferia als seus habitants la possibilitat de tenir aigua i electricitat de franc i els eximia de pagar taxes i impostos, com el de béns immobles...
Aquesta clàusula valia tant per als pobladors originaris del nucli, ara fa 40 anys, com per als descendents. Cort entén que aquesta trentena de famílies vulnera les condicions d'aquest acord, atès que tenen propietats fora de la barriada. "Els xanquetes són els habitants que no tenen cap altra casa, els que no tenen doblers. A aquests, l'Administració sí que els ajuda. Ara bé, uns senyors que tenen doblers, propietats en altres bandes i que viuen a son Banya, digues tu, a què es dediquen?", recrimina Grosske.
L'edil de Benestar Social referma que les amenaces d'aquesta gent de manifestar-se davant la Sala i anar per la via judicial no impediran a Cort continuar el pla de desmantellament. "La Policia i el Consistori sabem perfectament què hi ha darrere de tota aquesta gent", deixa anar Grosske. Els terminis són clars. Aquesta trentena de pobladors que ja han rebut la notificació de desallotjament tenen quinze dies per recórrer contra aquesta ordre i interposar-hi un recurs administratiu. A partir d'aquí, l'Ajuntament de Palma la resoldrà, "negativament i sense torbar-s'hi", segons el regidor. Posteriorment, s'executarà la via judicial.
Els mateixos afectats rebran una segona notificació i tindran quinze dies més per abandonar el poblat. Si passat aquest termini no han fet efectiu l'ordre de desallotjament, la Policia entrarà al nucli i els en traurà per la força.
De manera paral·lela, les famílies tenen previst muntar aldarulls i manifestacions per pressionar l'Administració. Tanmateix, Benestar Social ho té clar: "Probablement, no voldran abandonar la zona i aquesta serà l'hora de la possible acció policial per procedir al tancament del poblat", manifesta Grosske.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tenen cases on viure... però perdran la seva "xarxa social". Realment me sap molt de greu que no hi hagi una altra manera d'arreglar això. Si hi és m'agradaria que se trobàs.
Anticapitalista... Una cosa...si tu ets anticapitalista contra els primers que hauries d'actuar son els capitalistes i per tant com que tots aquets gitanos estan forrats, t'hauries d'enfrontar a ells i llevarlis el seu capital. No son uns morts de gana, no son uns marginats... estan forrats (i segur que no ho han conseguit honradament.)
Després els hi pagam tots i cadascun de nosaltres un pis o una casa, als quinze dies han venut el coure de la instal·lació elèctrica, les cuines fetes un oi, els mobles romputs, nins bruts i sense escolaritzar... desgraciadament la societat avui en dia no està per solventar els problemes culturals d'aquesta gent. No valen ja els discursos leninistes ni històries d'aquestes, es un problema cultural, no els hi hem de donar cases, menjar... son inadaptats socials pels seus valors culturals i a més a més estan còmodes amb quest paper, així que, que els engeguin i que n'aprenguin, que hi ha unes escoles meravelloses!
Anim Grosske. Estic molt lluny de tu en molts d'aspectes, pero en aquesta quesió he de reconeixer que has estat l'unic politic valent per resoldre aquest greu problema.
No visc a Mallorca, xo hi he viscut fins fa 1 any. Me pensava q s'havia akabat el tema d la droga a son banya, xo tenc amics q encara hi van a pillar i en troben. En sabeu rer?
Això de "donar certes ajudes a les llars gitanes" me pareix immoral i un robatori, els polítics no poden t discriminar a la gent de aquesta manera tan favorable. El problema havia de haver desaparegut amb la promulgació de la CE del any 1978, o sigui fa més de trenta anys. Una cosa són les ONGs i altre cosa són els ajuntaments.
I tu a quin món vius "Anticapitalista"? Què proposes fer amb aquestes persones? Que els regalem una casa? Probablement la utilitzarien per a traficar perquè ells ja tenen el seu xalet per a viure. Crec que només fas una crítica a un personatge que ha xerrat clar de quina és la situació amb aquest personal. Els que realment necessitin ajuda, que la tenguin. Els que mos prénen es pèl visquent dins sa merda però amb doblers fins adalt, que se cerquin sa vida. O és que te preocupa que te tanquin es mercat?
Qui t'has pensat que ets Grosske per dir a la gent a on o a on no tenen dret a viure??? A que ningú t'ha passat els comptes pe fet de viure a Sencelles i ser regidor a l'ajuntament de Ciutat. Idò més valdria que tinguéssis la boca tancada.. abans de tot la gent de son Banya són persones i no es just que se les estigmatitzi sistemàticament com un guetto, uns inadaptats o marginats....moltes gracies camarada Stalin