Delgado carrega contra Els Segadors i defensa el castellà

Les festes del rei en Jaume, iniciades ahir a Santa Ponça, seran les darreres encapçalades per Carlos Delgado.
Així ho admeté, orgullós, el batle calvianer: "És un any especial per mi, perquè és el darrer com a batle", va reconèixer. A més, va afegir tot d'una: "Ara ha arribat el moment de complir la promesa de no ser més de vuit anys a la batlia". Precisament, per commemorar aquesta efemèride, Delgado reutilitzà parts dels discursos pronunciats en els darrers set homenatges a Jaume i glosà la seva obra (la de Carlos Delgado). Encetà el remember discursiu amb el Vergonya, cavallers, vergonya!, que exclamà aquell primer setembre de 2003. Era un crit, parafrasejat de Jaume I, qui venia a carregar contra "els gestors de la cosa pública". Així que Delgado enviava un missatge -en tot moment verbalitzat en castellà- en contra de la corrupció.

Passava el temps i arribà l'hora de recordar la supressió del cant d'Els Segadors, que ja no seria interpretat mai més a les festes del rei en Jaume, d'ençà que Delgado assumí la batlia. Ho rememorà tornant a llegir, en primera persona, les paraules amb les quals justificà la supressió: "Comprovareu que no s'interpreta Els Segadors, perquè manca de sentit comú i justificació. La del rei en jaume no fou una conquesta catalana, sinó cristiana". D'aquesta manera, concloïa: "Amb tota l'admiració que mereix Catalunya en diversos aspectes, el lloc d'Els Segadors és Catalunya i no Calvià".

Unitat d'Espanya

Delgado continuà repassant els grans temes dels discursos anteriors i arribà fins a Espanya, perquè l'any 2005 assegurava: "Els gens dels mallorquins no són taifistes, sinó de la unitat d'Espanya i en contra del desarmament de l'Estat per grups minúsculs". Era l'any previ al naixement de l'Estatut català i l'adveniment de la pau fracassada al País Basc. Carlos Delgado continuà amb la defensa del castellà, com féu en altres ocasions. Així mateix, tingué un "emotiu" record per als dos agents de la Guàrdia Civil morts a l'atemptat de Palmanova.

En esmentar els noms de Diego Salvà i Carlos Sáenz de Tejada, els assistents interromperen amb un aplaudiment el parlament de Delgado. Això havia estat l'estiu passat, el 2009, i ja li tocava acomiadar-se. Convidà els presents a comparèixer a la lectura del pregó en futures ocasions, "a les quals ja serà un altre batle qui el presenti".
En aquest moment, gaudí de la vuitena (i darrera) ovació del públic que Delgado rebé a l'altar de la Creu del rei en Jaume. Delgado deixà pas, però, al pregoner de veres, que no era cap altre que Àlvaro Middelmann, director de l'aerolínia Air Berlin per a l'Estat espanyol i Portugal. Middelmann, com tan bé el caracteritza, llegí un pregó en el qual improvisà alguns comentaris.

Bàsicament, Middelmann aprofità per carregar contra la classe política que "no innova en turisme". També pegà a "aquells que falsament s'anomenen ecologistes" i transmeté, en darrera instància, el seu agraïment a Carlos Delgado per convidar-lo a llegir el pregó. "És una persona que admir i valor i que, per cert, ha fet una intervenció brillant". Middelmann donà les gràcies perquè l'havien convidat a fer de pregoner: "És que mai no m'havia passat! I després d'aquest, probablement sigui el darrer...", deia en to jocós. Per tant, la jornada d'ahir era, d'alguna manera, l'acomiadament de l'escenari de Sant Ponça. Tanmateix, cap dels assistents no dubtava que n'hi haurà més, tot i que potser a altres indrets.

Siurellada

L'inici de les festes a Santa Ponça, però, tingué el contrapunt amb la siurellada amb la qual uns 25 independentistes homenatjaren Delgado a la seva manera. Agents de la Policia local de Calvià, tanmateix, barraren el pas als manifestants, que volien accedir fins a la plaça de la Creu del rei en Jaume. El seu objectiu era rebentar el discurs de "Carles Prim", com l'anomenaven els joves. Això no obstant, hagueren de quedar a poc menys de 30 metres de l'escenari. La distància -si bé escassa- no els impedí fer sonar els siurells cinc minuts després que Delgado començàs la intervenció. I és que foren aquests minuts inicials durant els quals els manifestants varen intentar "negociar" l'entrada al recinte. Els agents els demanaren la "invitació" a l'acte. Els independentistes digueren que no la tenien, però que els apuntassin a la llista. Dit i fet: diversos manifestants foren identificats per la Policia.

Empentes

Però no fou fins al final de l'acte quan arribaren els moments de tensió. Sorgien més estelades i el renou dels siurells donà pas als crits a favor de la independència. L'intercanvi d'insults entre els assistents que sortien de l'acte i els manifestants augmentà. "Anau a Catalunya, tot i que ni allà us volen", escridassà un espanyolista, alhora que fou replicat: "Això no és Espanya, però us n'hi podeu anar". Just fou el moment en què els joves veieren les autoritats i sortiren corrents cap a aquell costat. Un policia cridà: Cordón! I una filera d'agents tornaren a barrar el pas, cans policials inclosos. Tot i així, la protesta va acabar sense incidents i els siurells plens de saliva.