Els veïns reclamen menys macroprojectes i més seguretat

La reconversió de la Platja de Palma no ha quallat. Els comerciants i els residents donen més importància a la seguretat ciutadana i a les petites millores per afrontar la crisi turística

TW
0

Des de Can Pastilla fins a Son Verí Nou els comerciants i veïns de la Platja de Palma són unànimes en tres qüestions referents a la reconversió de la zona, que costarà 3.400 milions d'euros. La primera és que fan falta millores a totes les barriades. La segona, que el projecte és desproporcionat i costa massa pels temps en què estam. I la tercera, que la seguretat als carrers és el més important.

A Can Pastilla la reconversió no ha agradat. Hi ha molts veïns afectats pels esbucaments que preveu el projecte. El born que el Consorci pretén construir on ara hi ha cases ha fet qualificar tot el projecte d'innecessari. En realitat, però, les millores que no fan referència a aquest punt concret semblen bé a la gent del barri. De fet, unes veïnes estan encantades amb les fotografies que hi ha penjades a internet. Diuen que ara tot ha tornat molt vell i que fa lleig que hi hagi comerços tancats. Una dependenta es queixa que davant la botiga on treballa, a Can Pastilla, hi ha una zona enjardinada amb dos pins petits: "Posar gespa i quatre flors no costa res i faria més planta", va riure. Creu que per millorar la zona ha d'incentivar els propietaris que renovin el mobiliari i les finques. No veu amb bons ulls que eliminin una part dels negocis i hotels. Així, es demana on anirà a fer feina. "I després, es queixen que hi ha atur?", diu, molesta.

A la zona de Sometimes els veïns no són tan optimistes. "La platja està molt malament", afirma un comerciant de la primera línia. Assegura que fa cinc anys que no podaven les palmeres del passeig i que aquesta temporada esperaren el mes de maig per agranar el passeig, tot i que ja feia mesos que hi passaven turistes. Té por de dir el seu nom, però fa una reflexió: "Com podem fer la remodelació de tota la Platja de Palma si no som capaços de mantenir el que tenim?". El comerciant del costat, que regenta la botiga Melongos, parla molt clar: "cada any atraquen més de deu persones que conec i aquesta qüestió no s'arregla amb macroprojectes". Diego pensa que s'hauria de fer una netejada de lladres abans de gastar tants de milions en obres. Sobre els visitants, no creu que l'objectiu hagi de ser la qualitat. "Els turistes que van als golfs no surten del seu xalet. El que necessitam és gent d'economia mitjana, com nosaltres", diu.

Al barri de les Meravelles és fàcil topar amb desperfectes. Just darrere un cotxe hi ha una vorera en mal estat. Sembla que l'han reparada diverses vegades. De tota manera, no han topat amb la solució adequada, que molt probablement seria enrajolar. Pareix que fa mesos que aquesta vorera es deteriora. A més, vint metres enllà hi ha més desperfectes a les voreres i fems devora els contenidors.

A la platja, s'hi poden veure cinc dones asiàtiques que ofereixen massatges. "Elles, els lladres i els venedors ambulants són allò que no agrada als turistes, assegura Jaume Coll, qui condueix una galera per la zona. Els carteristes són un problema gran per aquest veí, que diu que hi ha Policia, "però té les mans fermades". Com que no es considera que cometin delictes, sinó faltes, aquests col·lectius no reben cap càstig, indica Jaume. A més, afrima que "mentre no resolguin això, les reformes seran debades".

Desinformació a l'Arenal

Entrant a la zona de l'Arenal, els comerciants no tenen coneixement dels projectes que hi promou la reconversió. Hi ha molta desinformació i no preocupa tant. Devora el torrent dels Jueus, a l'Arenal de Llucmajor, el Consorci preveu esbucar un centenar d'edificis. Tanmateix els veïns no estan gens inquiets. Un restaurador assenyala que acaba de rebre els plànols de la reconversió a la seva zona i que encara no pot dir si li sembla bé. Per opinar, aquest home primer vol llegir tots els documents amb calma. Almanco ell té intenció d'informar-se'n. D'altres, a la zona, són molt clars: "Si ens han de prendre la casa, que ens en donin una de millor i estarem tots contents", manifesten pel carrer.

I és que allò prioritari a l'Arenal és la temporada turística, perquè encara falten anys per veure aquests plànols convertits en realitat. Molts veïns, de punta a punta de badia, són escèptics; No creuen que la reconversió arribi. "Són massa doblers i no saben ni per on començar", asseguren.

Les associacions de veïns, decisives

Les associacions de veïns han estat decisives aquestes dues setmanes per marcar la línia d'opinió dels afectats i per saber si el projecte del Consorci ha quallat. L'Associació de veïns de Can Pastilla es mobilitzà des del primer dia que conegué els plans de Nájera, perquè no volen consentir que s'esbuquin 91 habitatges per fer un born. En canvi, el col·lectiu de l'Arenal tolerarà les expropiacions sempre que no facin perdre als veïns valor patrimonial. Francisco Nogales, president dels veïns de l'Arenal, té clar que "la reforma de la Platja de Palma és necessària i que s'ha de fer si volem ser una destinació competitiva". A Can Pastilla Balaguer diu que "no s'ha de fer a costa de les seves cases".