Tothom sap que les aus són un dels grups més visibles, diverseoos i abundants al nostre entorn. Molts, però, no són conscients de la intensitat de les relacions dels ocells i les persones: viuen arreu, pobles i cases inclosos, alguns ens serveixen d'aliment i molts s'alimenten de la feina humana, formen part del nostre ambient visual i sonor, pateixen les males pràctiques ambientals o tenen els humans com a aliats poderosos. En poques paraules, explica Joan Mayol, cap de servei de Protecció d'Espècies, les aus i les persones estam més unides del que sembla.
A més, apunta que és positiu que s'evoqui la importància de conservar-les, encara que sigui un dia a l'any, com avui, Dia internacional de les aus, tan importants com són per als ecosistemes, per al medi ambient i, fins i tot, per a la nostra percepció del món. "Les aus s'han de conservar per imperatiu legal, per conveniència pròpia i per motius ètics i estètics", sosté.
No es pot oblidar que existeix, entre d'altres normes, una directiva europea, aprovada el 1979, que estableix l'obligació de conservar i protegir les aus i els seus hàbitats, de manera que les futures generacions rebin un patrimoni ornitològic tan ric com el que ens han llegat a nosaltres.
Els beneficis que ens proporcionen són diversos: n'hi ha que es poden utilitzar per un aprofitament cinegètic sostenible, moltes exerceixen un control demogràfic sobre insectes i rosegadors, és destacat el seu paper com a monitors ambientals, ja que poden acusar abans que nosaltres els efectes de la contaminació i, fins i tot, generen rendes econòmiques considerables amb el seu atractiu per al turisme naturalista.
Valor estètic
El cant del rossinyol, el vol de l'àguila i els colors de l'abellarol són proves indiscutibles del seu valor estètic. De tot això es desprèn el compromís ètic amb la conservació: destruir les aus, que ens beneficien i ens inspiren, seria immoral, com molt bé saben els milions de membres de societats proteccionistes d'Europa que han donat lloc a tantes iniciatives a favor dels ocellss amb èxits considerables. Aus tan diverses com els voltors, els tudons, les perdius o les gavines roges són avui molt més abundants que quan es va aprovar la directiva, fa trenta anys. Gràcies a la protecció de les espècies de molts d'espais naturals, i sobretot d'un gran canvi de mentalitats, fa mig segle la societat gratificava (fins i tot econòmicament) els que destruïen aus, i avui els condemna (fins i tot penalment).
Ara bé, "la tasca no està acabada", deixa ben clar Joan Mayol. Les aus pateixen problemes vells (com l'acció d'espècies introduïdes a illes, moixos o rates) i problemes nous (impactes d'infraestructures, destrucció accidental, efectes del canvi climàtic...). Cal posar-hi esment, i cal insistir en els missatges de conservació, perquè sols si la societat assumeix com a propi l'objectiu de compartir el territori amb aquestes criatures, la convivència serà possible a llarg termini.
"El conservacionisme hauria de ser una assignatura més"
Jesús Jurado formà part l'any 1973 del grup impulsor de la constitució del GOB, l'entitat degana de l'ecologisme a casa nostra. Bon coneixedor de les aus que conviuen amb nosaltres, és conscient que els humans encara som la principal amenaça per a la supervivència d'algunes espècies, però també que podem ser un element clau per a la conservació.
Quina és la situació de les aus a casa nostra?
Sempre podríem estar millor. Cert és que el voltor negre sembla salvat, però encara hi ha espècies que es troben en una situació preocupant, com l'àguila peixatera, el virot petit i el gran, la milana, i les aus d'albufera.
Quines són les principals amenaces?
Bàsicament, la pressió humana sobre el medi ambient. Les aus d'albufera, per exemple, viuen en un biòtop fràgil i qualsevol canvi pot ser perillós. Per a la milana i les rapinyaires, el perills són els enverinaments i les torres elèctriques.
Les activitats agroramaderes i les rapinyaires són incompatibles?
Hem conviscut milers d'anys i no ha passat res. Quan surt un problema, quan una espècie es dispara i esdevé una plaga, no has d'anar a carregar-te-la sinó a investigar perquè ha esdevingut un problema. Diuen que "hi ha molts de gorrions i es mengen el gra". Clar que n'hi ha molts. On són els rapinyaires nocturns? Cada dia se senten menys mussols i aquest és el problema.
Quines són les solucions?
Els problemes són complexos i les solucions també. Un aspecte important seria que el conservacionisme esdevingués una assignatura més a les escoles. També ho seria abandonar certes pràctiques que són perilloses, com ara la moda de les mascotes exòtiques. Tenim casos que són autèntiques catàstrofes, com el cranc americà o les diverses classes de tortugues que han acabat envaint l'Albufera. Globalment, s'hauria de controlar moltíssim. En primer lloc perquè assola la fauna dels països d'origen, que generalment estan empobrits i s'estan carregant espècies pels nostres capricis. Però això no s'arregla només amb multes i vigilant fronteres, sinó també educant la gent des de l'escola.
Hem parlat del voltor negre. Com està l'emblema de l'ecologisme illenc?
Ja no està amenaçat. S'ha fet tanta feina amb aquesta espècie que gairebé podríem dir que hi ha overbooking de voltor negre comparant amb el que vàrem trobar quan vàrem començar la feina. Hem passat dels deu o dotze que hi havia per la serra de Tramuntana fa unes dècades al més d'un centenar que hi en l'actualitat, la qual cosa és una bona notícia. Ara estam en condicions d'ajudar altres zones per intentar recuperar-hi colònies. És el que demostra que es poden fer les coses bé.
Què queda ara?
Queda tot. Queda continuar educant les noves generacions, prosseguir amb les intervencions directes per protegir la milana o el virot, però també pressionar els polítics per continuar protegint el territori. Les coses ben equilibrades sempre duen un benefici, sigui a l'agricultura o a la indústria turística.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.