Imatge de Son Reus. | ARCHIVO

TW
0

Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han aportat proves empíriques de la teoria darwinista que en la naturalesa "sobreviu el més apte", durant un estudi dut a terme aprofitant l'ús d'aus de falconeria en el control de les gavines de l'abocador de Son Reus. Les conclusions del treball, que apareixen publicades a la revista "PLoS ONE", proven que els depredadors utilitzats per reduir la població de gavines caçaven exemplars joves, menys destres a l'hora de volar i més febles, segons ha informat el CSIC en un comunicat.

Durant l'estudi, l'equip de científics ha constatat a més que els falcons també escollien com preses a gavines amb deformacions corporals i fins i tot amb serioses patologies internes que resultaven inapreciables per a l'ull humà però que els animals de falconeria sí que captaven. Els investigadors han destacat també que els rapaços no solament caçaven als animals magres, sinó també animals obesos, amb nivells de greixos anormalment elevats.

El treball ha estat liderat per la investigadora del CSIC Meritxell Genovart, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea), centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears (UIB). Genovart ha assenyalat que per comprovar si efectivament sobreviuen els animals més aptes "no només resulta difícil saber la situació física de les preses", sinó que a més "és precís acarar aquestes dades amb els animals que sí que van aconseguir sobreviure per avaluar si efectivament aquests són més sans que les víctimes".

Els científics han pogut estudiar tant com eren les preses elegides pels rapaços com els animals supervivents tracias al "camp de treball únic" que va suposar el programa de control de gavines de Son Reus. L'esmentat del pla de control de gavines a l'abocador que va planificar el servei de Gestió de Residus del Consell de Mallorca, d'una banda va suposar la contractació d'un tirador que disparava contra els animals de forma aleatòria, i per un altre l'ús d'aus rapaces de falconeria per caçar gavines i aconseguir un efecte dissuasiu.

La combinació d'ambdós mètodes aportava informació suficient als investigadors per corroborar la teoria de la supervivència del més fort ja que disposaven d'una mostra aleatòria de gavines matades pel tirador i podien comparar l'estat físic de les preses dels falcons mitjançant una exhaustiva anàlisi veterinària, realitzada per la Fundació Natura Park.