Molt de renou durant tota la nit, això sí, però poca cosa més. Els municipis del Pla s'han despert amb les tradicionals innocentades que han trasbalsat la fisonomia normal dels carrers, les places i els ajuntaments. Tot i que les pintades i la brutor han fet acte de presència, a Petra i a Montuïri, els quintos han fet més bonda que d'altres anys.
A d'altres pobles, com Sant Joan i Sineu, els encarregats d'organitzar les innocentades han aconseguit retornar les bromes a la primera pàgina d'actualitat. A Sant Joan, la festa del relleu dels quintos va donar fruits. De bon matí, l'ajuntament es va trobar amb un caramull de fems d'animal davant la porta. Alguns veïns relacionaven la broma amb les desavinences que des de fa mesos es viuen dins l'equip de govern. Els santjoaners feren un bon repàs a allò les males llengües han escampat durant el darrer any. A més, els quintos han tapat la retxa groga que prohibeix aparcar al transitat carrer de Palma, vial en què precisament la batlessa té un habitatge.
Brutor i pintades
Tot i que no es pot dir que la brutor hagi estat la protagonista de les innocentades d'enguany, és cert que hi ha estat present. La plaça de Joan Carles I de Sant Joan ha estat durant bona part del matí coberta de farina i la plaça del Fossar de Sineu s'ha despert amb una particular decoració nadalenca. Les cadires i les taules dels bars de la plaça s'han convertit en un caramull que representava un gran arbre de Nadal. A més, un tancat amb algunes ovelles i un matalàs per a la pepa que representava el Bon Jesús evocaven el betlem.
A Petra, com cada any, la imatge del pare Serra ha estat la protagonista de les malifetes dels quintos del 1990: la creu ha desaparegut i els carrers que donen a la plaça s'han tallat amb barreres i troncs. Allà tampoc no han faltat les pintades a l'asfalt, als arbres i al paviment de la plaça, uns escrits que reivindicaven les malifetes com a pròpies dels quintos d'enguany. A Montuïri, un dels pobles en els quals els quintos es mostraven més actius, la brigada va retirar devers les 6 de la matinada el cotxe que aparegué abandonat davant la porta de l'Ajuntament. Lloret de Vistalegre tampoc no se salvà de les quintades. Els joves tancaren l'ajuntament amb pany i clau, escamparen brutor i tapiaren dos comerços del poble amb mitjans. També tomaren una porteria del camp de futbol i un cotxe ha aparegut retxat. "Però no sabem si això ho feren els quintos de Sineu o els de Lloret de Vistalegre", reconegué el batle.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que passin llista i que els condemnin a fer feines comunitàries durant dos mesos. Jo vaig haver de patir la mili i aquests ganduls sense haver de fer-la només serveixen per fotre el patrimoni públic.
Gràcies a tots dos.
A Mateu: El rei Carlos III va ordenar que "De cada cinco fuegos (hogares = familias) de todos los pueblos y ciudades de España, un hijo, por sorteo, deberá entrar en los ejércitos a servir al rei". O sigui "un quinto".
De fa un parell d'anys ençà, és habitual que els "quintos" (nascuts el mateix any i que l'any en curs fan els 21 anys) facin coses abans del que els era habitual (generalment, per Pasqua). Òbviament, ja no té res a veure amb el servei militar, gràcies a déu. Record fa un parell d'anys a Montuïri varen tapar diverses portes (no sé per quina raó) amb caramulls de fulles de figueres de moro. Jo què sé! Coses de quintos!
M'he perdut. Què és això dels "quintos" si ja fa molts d'anys que no hi ha mili? És sols una pregunta. Visc a la Península i fa anys i panys que no sent parlar de quintos. Per això la meva estranyesa. Agrairia si qualcú me'n donàs una explicació, que en deu tenir.