Públic i representants del veïnat presents ahir al ple de l'Ajuntament de Palma. | Ferran Aguiló - Teresa Ayuga

TW
0

La baralla multitudinària entre centenars de membres de la comunitat subsahariana i la gitana de Son Gotleu que hi hagué el 20 d'agost fou símptoma d'un conflicte que "farà néixer un Bronx al barri que s'escamparà per tota la perifèria". Això fou el que profetitzà ahir dematí el president de l'Associació de veïnats Orson Welles, Ginés Quiñonero. Lluny d'aquesta posició, però, les altres onze entitats i associacions veïnals que intervingueren al ple extraordinari de l'Ajuntament de Palma convocat a instàncies del PP per parlar sobre com canviar el barri, tenen esperances per al futur. "Tot això que passa a Son Gotleu és un repte, no una calamitat", però "som al mateix vaixell", digué el portaveu de l'Associació Nigèria Unida, Ajaegbu Eddie. Kwasi Opoku, de la Lliure Associació d'Immigrants de Ghana, i Humphrey Osa Idubor, de l'Associació d'Immigrants de Nigèria, també apostaren per la col·laboració i el pacte. De fet, la majoria de col·lectius deixaren clar el suport a les propostes de millora de Son Gotleu incloses a les esmenes que havien pactat amb l'equip de govern i que s'aprovaren sense els vots del PP.

Les mesures de canvi

En les esmenes aprovades, l'Ajuntament s'ha compromès a destinar-hi més policies locals i millorar-hi la coordinació amb la Policia Nacional, potenciar-hi la rehabilitació de les cases i ajudar a arreglar-ne els espais comuns, a més de finançar-hi a sis anys i sense interessos els comptadors d'aigua individuals, millorar el parc Orson Welles, fer-hi nous equipaments, ampliar-hi els tallers que ajudin els aturats a trobar feina, ajudar els emprenedors locals i obrir-hi un nou espai per a la formació. A banda, el tinent de batle de Serveis Socials, Eberhard Grosske, anuncià que havia acordat amb la Conselleria d'Habitatge sol·licitar que el barri es declaràs Àrea de Rehabilitació Integral. Si s'aconseguís, arribarien recursos estatals i del Govern per millorar i rehabilitar Son Gotleu. Els partits de govern votaren contra totes les propostes del PP i els populars no votaren les esmenes de Cort perquè deien que s'havien presentat amb un defecte tècnic. Tot i això, uns i altres admeteren que esmenes i propostes s'assemblaven molt.

Notícies relacionades

Sobretot, seguretat

"És important que hi hagi més presència policial al barri", digué Idubor, que fins i tot demanà la instal·lació de càmeres de seguretat a zones com el parc Orson Welles i el carrer de Santa Florentina. Opuku s'hi mostrà d'acord, però puntualitzà que la Policia s'ha d'ocupar tan sols "d'aquells qui de veritat causen problemes". Quiñonero també demanà més agents i fou més concret, hi vol "dos policies de barri de les set del matí a la una de la nit". Però les reivindicacions dels veïnats anaren més enllà. Manel Perelló, membre de la Plataforma Son Gotleu i de l'Associació de Pares i Mares de l'IES Josep Sureda, reclamà "més recursos i més personal" per a les escoles de la zona. A més, Mariano de la Rocha, de la Coordinadora d'ONG de Cooperació de les Illes; Sileye Sy, del col·lectiu Fedae Kisal Fuibe; Bàrbara Picornell, de Càritas; i Kwasi Opuku coincidiren en la necessitat de combatre la pobresa i la manca de feina per poder solucionar els problemes de fons que afecten el barri.

Un barri segregat

Més enllà de les diferències culturals, la clau per entendre bona part de la tensió existent a Son Gotleu és també la disputa entre els diferents grups de narcotraficants que pugnen a la barriada pel control de l'espai públic. No tota la conflictivitat, però, s'explica pel narcotràfic. L'abandonament al qual ha estat sotmès Son Gotleu per part de les autoritats els darrers anys i la manca de previsió per afrontar un conflicte social que es veia venir han fet que aquesta barriada, històricament obrera, sigui l'expressió màxima de la tensió ètnica. Diferències culturals i incomunicació entre comunitats i l'increment desmesurat de l'atur hi han fet la resta.