Un any més, els corsaris no pogueren vèncer els cristians. | Ferran Aguiló - Joan lladó

TW
0

Mai no s'havia viscut res de semblant. Totes les previsions quedaren curtes a l'hora d'estimar el nombre de persones que acudiren al simulacre de la batalla de Moros i Cristians, que enguany caigué en diumenge. Milers d'espectadors vinguts de tota l'Illa no es volgueren perdre la festa més popular i estimada dels pollencins.

La gran batalla

Eren devers les set quan Joan Mas, aquesta vegada encarnat per Pep Martorell, àlies Trompeta, avisà tots els veïnats de Pollença de l'arribada dels corsaris perquè es preparassin per a la cruel batalla amb el famós crit: "Mare de Déu del Àngels, assistiu-nos! Pollencins, alçau-vos! Els pirates són aquí!" Com si d'un elixir frenètic es tractàs, encengué les passions i els ànims de lluita de tots els cristians allà congregats. A l'altre costat, Dragut, representat per Antoni Cànaves i acompanyat pel seu almirall i lloctinent, esperava desitjós l'inici de la sanguinària pugna.

El contrast hi era evident: els cristians en minoria intentaven defensar la seva terra, els seus diners i les seves dones vestits amb roba de llit i armats tan sols amb barres, rems i forques i amb la seva força de voluntat. Els sarraïns, amb les seves espases per bandera, intentaven posar fi a tota esperança dels mallorquins. La batalla, que rememora l'atac dels moros que es produí el 31 de maig de 1550, s'inicià a la plaça de l'Almoïna i s'estengué per tots els carrers del poble fins a arribar al camp de futbol. Durant dues hores, Pollença es traslladà al segle XVI i l'únic que importava era poder derrotar el corsari Dragut i els seus 1.500 homes. Tot i que els cristians estaven en minoria i no disposaven d'armes per fer front als invasors, aconseguiren la tan desitjada i preuada victòria.

Va ser una victòria amb regust agredolç a causa del gran nombre de baixes que va viure el bàndol de Joan Mas. El líder dels pollencins, una vegada acabada la confrontació, es passejà amb la bandera dels moros a les mans per tot el camp de futbol per donar fe del triomf i animar els supervivents. Els cristians que varen sobreviure, encapçalats per Joan Mas, es dirigiren al temple parroquial, on entonaren el tedèum de mossèn Miquel Tortell en honor a la seva patrona, la Mare de Déu del Àngels, i posaren el punt final al simulacre d'enguany. Caldrà esperar 365 dies perquè els carrers de Pollença es tornin a omplir de gent, color i passió. Encara que el plat fort de la jornada va ser a l'horabaixa, durant el matí també es congregà molta gent amb motiu de l'ofici major, celebrat a l'església parroquial i en el qual els Cossiers feren el tradicional ball de l'Oferta i es lliuraren les distincions de la Patrona.