Mai no s'havia viscut res de semblant. Totes les previsions quedaren curtes a l'hora d'estimar el nombre de persones que acudiren al simulacre de la batalla de Moros i Cristians, que enguany caigué en diumenge. Milers d'espectadors vinguts de tota l'Illa no es volgueren perdre la festa més popular i estimada dels pollencins.
La gran batalla
Eren devers les set quan Joan Mas, aquesta vegada encarnat per Pep Martorell, àlies Trompeta, avisà tots els veïnats de Pollença de l'arribada dels corsaris perquè es preparassin per a la cruel batalla amb el famós crit: "Mare de Déu del Àngels, assistiu-nos! Pollencins, alçau-vos! Els pirates són aquí!" Com si d'un elixir frenètic es tractàs, encengué les passions i els ànims de lluita de tots els cristians allà congregats. A l'altre costat, Dragut, representat per Antoni Cànaves i acompanyat pel seu almirall i lloctinent, esperava desitjós l'inici de la sanguinària pugna.
El contrast hi era evident: els cristians en minoria intentaven defensar la seva terra, els seus diners i les seves dones vestits amb roba de llit i armats tan sols amb barres, rems i forques i amb la seva força de voluntat. Els sarraïns, amb les seves espases per bandera, intentaven posar fi a tota esperança dels mallorquins. La batalla, que rememora l'atac dels moros que es produí el 31 de maig de 1550, s'inicià a la plaça de l'Almoïna i s'estengué per tots els carrers del poble fins a arribar al camp de futbol. Durant dues hores, Pollença es traslladà al segle XVI i l'únic que importava era poder derrotar el corsari Dragut i els seus 1.500 homes. Tot i que els cristians estaven en minoria i no disposaven d'armes per fer front als invasors, aconseguiren la tan desitjada i preuada victòria.
Va ser una victòria amb regust agredolç a causa del gran nombre de baixes que va viure el bàndol de Joan Mas. El líder dels pollencins, una vegada acabada la confrontació, es passejà amb la bandera dels moros a les mans per tot el camp de futbol per donar fe del triomf i animar els supervivents. Els cristians que varen sobreviure, encapçalats per Joan Mas, es dirigiren al temple parroquial, on entonaren el tedèum de mossèn Miquel Tortell en honor a la seva patrona, la Mare de Déu del Àngels, i posaren el punt final al simulacre d'enguany. Caldrà esperar 365 dies perquè els carrers de Pollença es tornin a omplir de gent, color i passió. Encara que el plat fort de la jornada va ser a l'horabaixa, durant el matí també es congregà molta gent amb motiu de l'ofici major, celebrat a l'església parroquial i en el qual els Cossiers feren el tradicional ball de l'Oferta i es lliuraren les distincions de la Patrona.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bé, jo contestare + o - a la pregunta daquest senyor. Al 1550 a Pollença atacaren els pirates i no els moros, el que passa que aquest pirates provenien del alrededors d Turquia i d'allà que avui en dia es faci referencia a moros. En segon lloc, trob que una persona que no sap de que va la festa no a de opinar, perque aquesta festa ningu esta llogat ni ningu o fa per força, som els propis pollencins que cream la festa i la vivim. Val més que un que no sap de que va la festa no opini, que sino despres passa el qu passa.
Aquí no hi havia un comentari sobre la festa de moros i cristians? Doncs, el tornaré a fer, perquè sigui més realista si agafen els moros que viuen per allà i els lloguen d'actors serà més realista. i ja està. Que de moros en tenim per tot i a voler. I per gratificar-los lo bé que ho farien les podrien convidar a sopar de Porcella, no? P.S: Per què en Joan Mas ara diu Pirates i no moros? Per què no poden amollar ànecs a les festes de can picafort? Voleu dir que la gent que té ànecs a casa seva no els ha d'encalsar per agafar-los també?