“No acceptarem cap sobrecost en el palau de congressos”

En aquest segon any de mandat, el 16 de juny, la batlessa de Palma, Aina Calvo, ha afrontat situacions difícils com els casos de corrupció a Cort, la crisi econòmica i entrebancs a projectes d'envergadura, com la nova orientació de la façana marítima i el palau de congressos.

Per què vàreu decidir mantenir la ubicació del palau de congressos?
Quan nosaltres arribàrem al govern ens trobàrem que el concurs internacional estava tancat i que el projecte ja s'havia adjudicat a una UTE. Ens trobàrem una realitat urbanística sorprenent, perquè un dels solars no és municipal. En aquell moment podíem decidir entre dos camins: declarar la nul·litat de tot el concurs o donar la màxima garantia administrativa per veure si podíem recompondre la situació.

Què us impedí declarar-ne la nul·litat?
Vàrem arribar tard. El palau de congressos és una reivindicació del sector turístic, de sectors empresarials i d'agents socials. Era important no paralitzar el procés i no fer passes enrere. No volíem que una mala gestió per part d'un equip municipal anterior impedís que la ciutat pogués gaudir d'aquest equipament.

El palau es concep com un negoci. Quina de les dues parts, Cort o la UTE, s'interessa a començar les negociacions per acordar les noves condicions del projecte?
Ho plantejam nosaltres, però com un fet que no modifica cap condició de l'explotació, perquè ubicam en el segon solar el mateix nombre d'habitacions que hi havia previstes en el projecte original. I això és el que nosaltres comunicam a la concessionària. Ella signa l'acord amb la condició que el problema urbanístic dels solars es resolgui en un límit de 22 mesos. I fins ara n'han passat 10.

No varia l'explotació però sí l'entorn del palau, que ja no preveu edificis de luxe ni àrees comercials. No havíeu tingut en compte la possibilitat que la concessionària reaccionaria com ho ha fet ara, amenaçant-vos d'aturar les obres perquè el palau ja no és rendible?
No, no havíem considerat aquesta possibilitat. No esperàvem trobar-nos així dos anys després, però estam molt tranquils. No hi ha sobrecost a les obres ni tampoc han canviat les condicions d'explotació. Nosaltres defensarem aquest posicionament fins al final.

S'ha arribat a un acord?
No, però hem aconseguit que es respectàs la nostra exigència de no aturar les obres. Ara, ens hem compromès a fer una valoració de la situació per trobar-hi la millor solució. Però alerta, defensarem els doblers de tothom. I també defensam que hi ha unes obligacions jurídiques. Ara com ara no s'ha arribat a cap solució, però l'actuació no s'ha aturada.

Estau disposats a desembutxacar més doblers?
Estam disposats a actuar en el marc que ens diuen els contractes per resoldre una situació sobtada. I no compartim el diagnòstic de la concessionària. Tenim una discrepància. No acceptam aquesta valoració de sobrecost. I no la reconeixem.

El Govern central hi donaria un cop de mà econòmicament?
No hem contactat amb Madrid. És una situació que ens afecta a nosaltres directament.

Com es resoldrà l'entrada a Palma pel palau de congressos per evitar que quedi enganxat a l'autopista?
Això ho du el Consell. La idea és desviar el trànsit i evitar confluències en aquest punt. En cap cas no es preveu soterrar. A més, el nou model de mobilitat, més enllà del transport públic i la bicicleta, preveu aparcaments dissuasius. El fet que la façana marítima vagi acompanyada d'un aparcament de més de 1.000 places no és poca cosa, és important.

El 16 de juliol acaba el termini de la suspensió d'obres que afecta el solar de Núñez i Navarro. Quines conseqüències es deriven de no haver-hi arribat a cap acord?
Tenim en marxa el procés de la modificació definitiva del PGOU. Això no vol dir que descartem arribar a un acord amb Núñez. La modificació urbanística ens dóna garanties per tirar endavant i complim els terminis. Si Núñez ens duu als tribunals, tenim raons jurídiques per defensar la nostra modificació.

La decisió d'ubicar edificis de serveis a la façana va crear divergències dins el Govern. A què es deu el canvi?
Perquè es defensa que les grans zones siguin espais dinàmics per no generar l'efecte invers de reticència i inseguretat. És vera que la decisió ha generat divergència, però els serveis no tenen per què executar-se. És una reserva de sòl.

Què fareu amb l'obelisc dels Jinetes de Alcalá?
Aplicar la Llei sobre la memòria històrica.

Per què heu decidit aplicar-la ara i no en el moment que es va plantejar la reforma de la plaça?
No en tenc aquesta percepció. Apareix una informació que no era coneguda ni pel Govern municipal, ni tampoc pels veïns, ni per la Memòria Històrica. Quan es coneix aquesta informació, tenim l'obligació de revisar-la. I tot sorgeix arran de la reforma d'una plaça que fins ara, i després d'un any i mig de reunions amb els veïns i entitats, mai no havia originat aquest debat. No és un problema. El debat surt ara? Benvingut sigui. Som a temps d'analitzar-ho.

Palma està aixecada. Amb quins criteris de planificació es fan aquestes obres?
Hem tingut una oportunitat del Govern Zapatero de fer inversions en obra pública per generar ocupació i combatre la crisi. La idea era eliminar barreres arquitectòniques i fer projectes en espai públic com la reforma de la plaça Miquel Dolç, posar jocs infantils als parcs i intentar que tots els barris en sortissin beneficiats. L'única condició és acabar les obres el mes de desembre, i això vol dir que ara Palma està saturada.

Amb quina planificació s'han fet carrils bici que després s'han tornat a aixecar?
Ja vàrem preveure que hi hauria obres en els carrils que s'han aixecat i, per tant, no els vàrem pavimentar. Només els vàrem pintar i, a més, la inversió respecte de la resta de carrils és molt inferior.

Com interpretau la pèrdua de vots a Palma en les eleccions europees en comparació amb la Part Forana?
A mi no em consta que haguem perdut vots. És ver que nosaltres tenim un descens en zones que són de tradició socialista. No és un bon resultat per a ningú. En el cas de Palma, el PSOE ha retallat la distància respecte del PP i això és objectiu. De tota manera, hi ha una part alliçonadora per a tothom: tant el PP com el PSOE davallen. Però el PP, a Balears, té una repercussió distinta, tenint en compte que a l'Estat puja.

Fa un any sorgí el cas de corrupció de De Santos. Ara, el de la funerària. Podeu garantir que teniu totes les altres empreses municipals sota control?
Puc garantir que en el moment que trobem qualsevol indici de anormalitat actuarem des del compromís de la gestió transparent i pública. Us assegur que si en tenim indicis, actuarem amb contundència i sense fer d'això cap bandera. És l'obligació de l'administració.

La corrupció política i la crisi econòmica han pesat més que el vostre programa?
Si m'haguessin dit fa dos anys el que he hagut de passar, no m'ho hauria cregut. No hem trobat una gestió fàcil, però també és cert que dos anys després no hem perdut la il·lusió ni les ganes de veure transformat el corredor de Blanquerna o la ciutat en termes de mobilitat. És veritat que en temes d'ajudes socials hem arribat tard, perquè la situació de desbordament és molt grossa. No hem estat al costat d'aquelles entitats en un moment de conjuntura de crisi.

Han continuat les batalles veïnals amb Corea, Molinar, Blanquerna...
Sí, en alguna cosa hem fallat en la manera de comunicar-nos. No pot ser que si feim coses amb la voluntat de millorar la qualitat de vida dels veïns continuïn preocupats i pensant que perden. Hem de reforçar el diàleg.

Us heu sentit traïda per alguns dels vostres socis?
Mai. En dos anys hem estat capaços de treballar en benefici de la ciutat sense encallar-nos amb discrepàncies. Si m'hagués sentit traïda, ja no seria aquí.