"Defensaré la propietat del castell d'Alaró on faci falta i en absolut em penedesc d'haver començat aquesta guerra, que continuaré contra qui sigui". Amb aquestes paraules finalitzà ahir la intervenció el misser i fill de Lorenzo Ordinas en el judici per la titularitat de diverses edificacions del castell d'Alaró, que quedà vist per a sentència. Així, ahir s'elevaren a definitives les conclusions del judici per la propietat dels edificis d'obra nova, la Taverneta, els estables i una sèrie de terrenys limítrofs a aquests a ells, que en total suposa una superfície de poc més de quatre mil metres quadrats, després que Lorenzo Ordinas interposàs una demanda contra el Bisbat per reclamar la titularitat d'aquestes edificacions.
Així, Ordinas, qui va iniciar la seva intervenció manifestant que "amb l'Església hem topat", es va remuntar a la història del castell i a la seva inscripció registral, relatant les 10 actes registrals existents. El misser emfatitzà el fet que "a partir de la setena inscripció amb data 23 d'octubre de 1923 s'exclou únicament l'hostatgeria i l'oratori". En aquest sentit Ordinas assenyalà que "tot, a excepció dels 440 metres quadrats corresponents a aquests dos edificis, és propietat de Lorenzo Ordinas" i apuntà a "una estratègia diabòlica de l'Església catòlica per intentar robar al propietari del castell".
Per part seva, el lletrat defensor del Bisbat, Joan Ramon Vivern, destacà que "la solitud és el que més ha caracteritzat la part processal", referint-se a Lorenzo Ordinas, que no ha aportat cap testimoni durant el judici. Així mateix, el representant del Bisbat remarcà que "el demandant no ha aportat ni una sola prova que li acrediti la possessió del títol del que reivindica". El jurista recordà també el testimoni del perit encarregat l'any 1995 de distribuir els lots entre els germans Ordinas, dels quals "s'exclogueren els 4.298 metres quadrats i no es formulà cap queixa ni cap dubte en tot el procediment". En la mateixa línia es manifestaren els defensors de l'Ajuntament, Pedro Simonet, i de la Fundació Castell d'Alaró, Lorena Oliver, que recordaren el testimoni del fill de l'obrer de les edificacions reivindicades, qui assenyalà que "al meu pare el pagava el rector".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es turmàs, per pujar a nes Massanella fora pagar només hi ha una opció: anar-hi per Tossals Verds. De totes maneres, si és cert això que dius, no m'estranyaria gens, perquè el batlle d'Escorca, me sembla que és una espécie de Carlos Delgado amb retocs de Jorge Lorenso, per la qual cosa, segur que s'embossa part, aquest poca vergonya. Si per ell fos ja hi hauria autovia creuant tota la serra i xalets per tot arreu. Fora els anti-mallorquins, anti-ecologistes, pro-capitalistes!
Carai Joan.. M'ha agradat aqueixa idea de gaudir la bona vida i que l'estat o pagui tot!. Ja era hora que es proposés alguna cosa assenyada. On he de signar...? Per començar, podriem anar a fer un xop a can Pedrojota i després a dinar dinar una porcelleta a càrrec de l'ajuntament de Son servera...Vist com està el panorama polític, això és el millor que podríem fer. Que l'estat i administració publica apoquini tot el que pugui abans que quan torni a entar el PP i la UPD s'ho mengin tot...saps quin golafres que son Joan.
Joan,si que t'expliques, Tu , no sé si misser de prestigi o jutje coneixedor de la veritat absoluta, ja dónes per fet que això és assumpte dels demés, assumpte d'altres, i precisament això és el que no està clar. I mentre no estigui clar, i puguí esser de titularitat pública, de tots, fins i tot teu, se n'ha de xerrar i no s'ha de deixar de mà. Per l'interés de tots. Cal no callar i lluitar, judicialment, quan calguí i fins on calguí.
El Govern, a més de comprar tot la serra, hauria de comprar totes les empreses, hauria de gestionar totes les finques, i mos hauria de mantenir a tots,..., és a dir, tot del Govern, i noltros, a gaudir de la bona vida. Tot camins públics, entrades públiques, cases públiques, piscines públiques, pous públics,... Ai al·lotets, basta de dir animalades. Que ningú s´atreveixi a parlar tan alegrement de la titularitat d´un bé: o és que tots sou missers de prestigi o jutges coneixedors de la veritat absoluta? Més val que vos preocupeu de posar un poc d´ordre a casa vostra i deixau els temes dels demés pels demés. No sé si m´explic...
"Hasta la victoria siempre" deu ser el lema dels Ordines. Fent el símil amb el títol d'una divertida pel·licula podríem dir: "L'home que volia una muntanya i es va quedar amb un claper" Si puges al Massanella per Comafreda, et fan passar per taquilla. Si argumentes que és un camí públic que arriba a Mancor primer et fan saber que la Possessió de Massanella és del mateix propietari que Comafreda, i que de públic res (argument falaç, ja que una cosa és el camí i l'altre les finques que travessa) Si insisteixes et mostren un paper del Batle d'Escorca (je!) on autoritza el cobrament. I aquí hi ha la contradicció: si és l'Ajuntament d'Escorca el que regula l'ús del camí, això implica que és seu i per tant, públic.
La lluita d'un home que es creia posseïdor d'una montanya. Millor per ell que el seu fill és advocat, que si no, li sortiria car... Hi ha històries molt estranyes de finques que no eren d'algú i que ho acabaren essent per mallorca, vos sorprendríeu. Però d'una finca amb possessió de 4 milions d'euros a tota una muntanya hi ha una bona passa. El govern hauria de comprar tota la serra i ser de titularitat pública. Fa pardal que per anar al massanella hagis de pagar.