TW
0

"Defensaré la propietat del castell d'Alaró on faci falta i en absolut em penedesc d'haver començat aquesta guerra, que continuaré contra qui sigui". Amb aquestes paraules finalitzà ahir la intervenció el misser i fill de Lorenzo Ordinas en el judici per la titularitat de diverses edificacions del castell d'Alaró, que quedà vist per a sentència. Així, ahir s'elevaren a definitives les conclusions del judici per la propietat dels edificis d'obra nova, la Taverneta, els estables i una sèrie de terrenys limítrofs a aquests a ells, que en total suposa una superfície de poc més de quatre mil metres quadrats, després que Lorenzo Ordinas interposàs una demanda contra el Bisbat per reclamar la titularitat d'aquestes edificacions.

Així, Ordinas, qui va iniciar la seva intervenció manifestant que "amb l'Església hem topat", es va remuntar a la història del castell i a la seva inscripció registral, relatant les 10 actes registrals existents. El misser emfatitzà el fet que "a partir de la setena inscripció amb data 23 d'octubre de 1923 s'exclou únicament l'hostatgeria i l'oratori". En aquest sentit Ordinas assenyalà que "tot, a excepció dels 440 metres quadrats corresponents a aquests dos edificis, és propietat de Lorenzo Ordinas" i apuntà a "una estratègia diabòlica de l'Església catòlica per intentar robar al propietari del castell".

Per part seva, el lletrat defensor del Bisbat, Joan Ramon Vivern, destacà que "la solitud és el que més ha caracteritzat la part processal", referint-se a Lorenzo Ordinas, que no ha aportat cap testimoni durant el judici. Així mateix, el representant del Bisbat remarcà que "el demandant no ha aportat ni una sola prova que li acrediti la possessió del títol del que reivindica". El jurista recordà també el testimoni del perit encarregat l'any 1995 de distribuir els lots entre els germans Ordinas, dels quals "s'exclogueren els 4.298 metres quadrats i no es formulà cap queixa ni cap dubte en tot el procediment". En la mateixa línia es manifestaren els defensors de l'Ajuntament, Pedro Simonet, i de la Fundació Castell d'Alaró, Lorena Oliver, que recordaren el testimoni del fill de l'obrer de les edificacions reivindicades, qui assenyalà que "al meu pare el pagava el rector".