Dividits

Hi ha opinions de tota casta, però la totalitat de les persones enquestades coincideix en un punt: tohom vol més informació i saber "quants passos de vianants s’eliminaran", "què passarà amb les rotondes" i molts altres detalls del projecte que, ara per ara, ignoren a qui han de demanar.

Altres ciutats com a exemple

"Jo he vist el tramvia de Barcelona, però no sé si és el que volen fer aquí", es demana el representant de l’Associació de veïns de Santa Catalina, Nofre Galmés. De fet, des del grup tenen clar que "volem el tren però necessitam saber que aquesta és la millor opció", tal com aclareix Galmés.

No té tants dubtes Javier Alvarado, qui creu que el futur tren serà una bona iniciativa. "És una idea fantàstica, a Sevilla n’han posat un i queda preciós", explica. A això afegeix que "el renou no em preocupa. Jo visc al mateix passeig, però és evident que les màquines modernes són silencioses".

Tot i això, entre alguns veïns i comerciants el futur tramvia no desperta tantes simpaties. Maria José Domínguez és una empresària de l’aquesta zona i creu que "la millor opció és desviar el tren cap a l’exterior, perquè, si passa entre les palmeres, veurem el passeig fet un desastre". Aquesta dona pensa que, "si el tren circula pel passeig Ferrocarril, tot serà una calamitat, tant a nivell estètic i pràctic".

Antònia Sansó, comercianta de l’avinguda, abans "creia que convenia molt més fer passar el tren per darrere l’hospital, però ahir vaig escoltar el conseller i m’ha convençut. Ara pens que això durà coses bones a aquest barri". Catalina Jaume hi està d’acord i assegura que "quan estigui acabat tot serà una monada. Allò que seria un desastre és fer passar el tren per davall el passeig, sortirien esquerdes a tots els edificis". Precisament, els estudis encarregats per la Conselleria de Mobilitat apunten que el terreny argilós i inundable de la zona complicaria i encariria el soterrament. Així i tot, molts dels veïns del barri de Santa Catalina temen que "tothom el torni a conèixer com les cases de després del tren". Per Damiana Riera, que viu a aquest indret, allò més important és "poder enviar el meu fill a escola sense passar pena perquè ha de travessar les vies".