TW
0

La temperatura mitjana dels estius en les Illes Balears a finals d'aquest segle registrarà un increment d'almenys cinc graus, pel que passarà dels 25 graus actuals a més de 30, segons un estudi sobre les tendències climàtiques realitzat per científics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) per a la Conselleria de Medi Ambient del Govern que ha estat donat a conèixer avui.

Segons va explicar el professor Romualdo Romero, aquesta trentena de graus “no serà” com la que ja es registra en ciutats com Sevilla, ja que a les Balears hi ha l'agreujant de la humitat, amb el qual, va avançar que els estius dins de 90 anys seran “més durs” que en l'actualitat i, referent a això, va recordar que el de 1997, considerat especialment intens, només va registrar dos graus per sobre de la mitjana històrica.

Romero ha presentat avui la primera edició de l'estudi 'Generació d'escenaris de canvi climàtic en les Illes Balears', que realitza el Grup de Meteorologia del Departament de Física de l'UIB en col·laboració amb la Conselleria, el màxim responsable del qual, Miquel Àngel Grimalt, ha assistit a l'acte, que s'ha celebrat a la seu de l'organisme autonòmic amb la participació de la directora general de Canvi Climàtic, Magdalena Estrany.

A les diferents illes es donaran evolucions diverses en l'increment de les temperatures anuals, sent Mallorca la que, previsiblement, rebrà un major impacte, amb una previsió de pujada dels registres mitjos d'entre 2,18 i 6,39 graus centígrads; a Menorca, l'estudi apunta que l'evolució tindrà un mínim d'1,84 grau i un màxim de 5,09; mentre que en les Pitiusas, l'oscil·lació es donarà entre els 1,31 graus i els 4,75 graus.

Tanmateix, els canvis s'extremaran durant les èpoques estivals, quan les màximes repuntaran --sobre els valors actuals-- entre 3,23 graus centígrads i 8,44 graus, en el cas de Mallorca; d'1,65 graus a 6,39 graus a Menorca; i, entre 0,49 graus i 5,38 graus. I, referent a això, l'estudi matisa que l'escalfament va ser major en les èpoques de primavera i estiu durant les últimes dècades

En canvi, les precipitacions “sembla” que es reduiran en el mateix període, ja que, segons Romero, en aquest aspecte les precisiones són menys precises, especialment a Eivissa i Formentera, en menor mesura a Menorca i, d'una manera amb prou feines perceptible, a Mallorca, on “no és tan clar” que vagin a produir-se grans canvis en la pluviositat aquest segle.