TW
0

Foren 48 quilòmetres i la majoria de marxaires arribaren a Lluc exhausts. A les set del matí es deixaven veure els primers participants, mentre que els darrers ho van fer devers les onze. La d’ahir va ser una marxa molt especial, ja que es complien trenta-cinc anys des que "quatre amics" iniciaren una caminada que, amb el temps, s’ha acabat convertint en un dels actes més tradicionals i populars de l’estiu mallorquí.

Dissabte vespre s’inaugurà a la plaça Güell l’escultura de Pep Canyelles Marxaires, com a homenatge a tots els que han realitzat, o intentat, alguna vegada el recorregut des de Palma al monestir de Lluc.

En aquesta edició han estat uns 15.000 els participants. Il·lusionats però conscients del que els quedava quan els coets anunciaven la partida, els marxaires van travessar el centre de la ciutat amb ritme alt, però quan arribaren a Consell, després d’haver passat per Marratxí i Santa Maria del Camó, es començà a notar que les forces no eren les mateixes que abans. Durant tot el recorregut l’organització havia instal·lat diverses estacions d’avituallament. Els caminants podien trobar-hi aigua fresca i fruita variada. Un cop superades les etapes de Binissalem, Lloseta, Biniamar i Selva, només quedava el darrer tram, de Caimari i Escorca.

Un cop aconseguit l’objectiu, els marxaires envaïren la plaça dels Pelegrins. Uns s’assegueren damunt la gespa, d’altres posaren les cames enlaire per afavorir-ne la circulació, i fins i tot n’hi hagué que es remullaren els peus dins la font per alleugerir-se el cansament. Els que feren una bona feina foren els massatgistes habilitats per a l’organització, i amb fregues i estiraments aconseguiren que molts recuperassin el to després d’hores de caminada. Diploma en mà, molts asseguraven ahir matí que l’any que ve repetiran l’experiència.