Nins de tot el món a l'escola d'estiu de Pere Garau

S’obre la porta de l’escola d’estiu de Pere Garau, al Jafudà Cresques. I sense un esperar-s’ho comença l’espectacle! L’escenari és el següent: simpàtics murals estesos pel terra i coberts de siurells de fang. Al voltant hi ha petits indis renouers, amb la cara pintada, incansables, que ni la xafogor del sol de justícia que cau sobre el pati aconsegueix assossegar.

Darrere vénen somrients quatre nins del món: Carolina, blanca com la llet, amb Eunice, la seva amiga, de pell fosca i fisonomia d’autèntica raça andina. Hugo, tímid, i Nando, no tan tímid, les acompanyen. "És una nau espacial", mostra el segon marrec. "I el meu és un cistell", s’afanya a dir Eunice, la nina d’ulls com de xineseta. "I tu què has fet Hugo?", l’empeny a parlar Cèlia, una de les monitores de l’escola. Són figuretes de fang.

El Jafudà Cresques acull els infants més menuts, de 3 a 7 anys, i també els més bellugadissos. Però l’escola d’estiu de Pere Garau es troba dividida en dos centres: Son Canals, que reuneix un total de 54 nins més "grandets" de 7 a 12 anys, i el Jafudà Cresques, amb 90 infants. A la nova iniciativa cal afegir-hi un tercer col·legi impulsor, el de Santa Isabel. En total són 144 alumnes que fan que aquesta escola d’estiu sigui la més nombrosa de Palma. En general quasi tots els participants són infants d’aquests tres centres, encara que també s’hi han apuntat nins d’altres escoles com Santa Mònica i Sant Francesc d’Assís.

Fins aquí l’escena i el context. Ara, l’argument: per primer pic aquestes escoles han impulsat una iniciativa "pionera" sorgida des de la base de les tres associacions de pares i mares d’alumnes. "Des de l’Ajuntament els donam tot el suport però ens mantenim en un segon pla perquè volem recuperar l’impuls d’iniciatives partint del teixit associatiu", remarca Joana Bardina, la directora general d’Educació a Cort. Afegeix que és la primera vegada que des de l’Ajuntament s’intenta conèixer i controlar el que passa dins l’oferta d’estiu de les escoles públiques. És així com, durant els tres mesos de vacances (juliol, agost i setembre) aquests patis es convertiran en els regnes de la disbauxa infantil. I què fan en aquests regnes? Cèlia, la monitora, parla d’una de les activitats que organitza l’escola, el centre d’interès. "Digues-li què és, Francisco". "Una volta per Mallorca", obeeix. No, no se’n van pels pobles, és virtual. "Feim activitats lúdiques sempre relacionades amb un tema", precisa Cèlia. "I el Senyor Calendari, un personatge fantàstic, apareix a la nostra escola i ens proposa un joc preferit", diu Carolina, de 3 anys, la més benjamina de tota l’escola. Consisteix a anar passejant pel calendari popular i celebrar les diferents festes de l’any que es commemoren a l’Illa.

"Cada dilluns el Senyor Calendari ens ve a veure i ens conta històries", precisa Gerard, de 5 anys. "Ens explica com són les festes als pobles i ens ha ensenyat a fer coses amb fang", diu el petit. Per exemple, com se celebra la Pasqua a Palma o qui són i d’on vénen els cossiers. Totes les activitats, jocs, tallers, esports, excursions..., estan relacionades amb la temàtica.

Aquesta és la història i així és l’escola: la diversitat de tot el món concentrada, en miniatura, en aquests dos recintes situats, paradoxalment, en el barri que aglutina el major nombre d’immigrants de Ciutat. I en un barri que, paradoxalment, demana a crits una intervenció urgent davant el risc de creació de guetos d’immigrants i focus d’exclusió sense integració.

Però els infants, com sempre, alliçonen els grans: la convivència i l’amistat casen amb la diversitat. No els parlis de colors de pell ni de nacionalitats. Què és això? Tot és més senzill, només cal tenir ganes de jugar a pilota!