Obrint camins

Fa vint anys que sentim parlar de la Ruta de la pedra en sec, un recorregut que ara pretén equiparar-se amb altres rutes emblemàtiques com pot ser el Camí de Santiago. Tot i la gran feina que s’ha fet, ara per ara, només està garantit el pas entre els municipis de Banyalbufar i Esporles i entre Deià i Escorca. El darrer tram que tanca la ruta, entre el refugi de Son Amer d’Escorca i el del Pont Romà a Pollença és un dels que presenta més dificultats i és que l’antiga carretera, de principi del segle XX, ha estat tancada pels propietaris d’algunes finques que habiliten passos alternatius aptes per travessar a peu, però no pels cabalistes i per persones amb mobilitat reduïda.

Any rere any, la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts reivindica l’ús públic d’aquesta via, mentre que els propietaris de les finques confrontants demanen una solució que respecti els seus drets de propietat i que garanteixi que els animals no fugin.

Prototip
Per primera vegada el Consell de Mallorca ha instal·lat ara, amb el consentiment de totes les parts, un nou prototip de barrera a la finca de Muntanya i negocia amb la resta de propietaris estendre el sistema a altres finques, cosa que permetria, després d’anys de negociacions, completar els prop de 300 quilòmetres de recorregut al llarg de la Serra.

El director insular de Medi Ambient, Francesc Cladera, recorre a peu, acompanyat del seu equip tècnic, les diferents etapes de la ruta per tal d’assabentar-se dels problemes amb els quals es troben els muntanyencs que tracten de completar aquesta ruta. Conscient que un projecte com aquest no es pot fer des dels despatxos, Cladera es posa les botes de muntanyenc per tal de viure la realitat a peu de pista.

"La Ruta de la pedra en sec és una ruta viva en constant canvi i això per una banda aporta un valor afegit perquè es pot veure treballar els margers o recuperar antigues explotacions, però també fa més complicat qualsevol avanç, el material que edita el Consell, por exemple ha de ser actualitzat constantment", diu Francescs Cladera.

El Consell s’ha compromès ara a delimitar tan aviat com sigui possible el traçat dels camins públics de la Serra per tal de negociar la instal·lació del nou sistema de barreres i garantir-ne així l’obertura sense interrupcions.

Al llarg de la ruta, que té aproximadament 283 quilòmetres, es poden descobrir els marges, parets, fonts de mina, barraques, cases de neu, elements que s’han anat restaurant els darrers anys. Entre les darreres inversions que té previstes el Consell hi ha la recuperació de la casa de neu de la Mola a Son Massip. Es restauraran la caseta i el pou de neu, un atractiu més que s’afegirà a la ruta.

El Consell de Mallorca desenvolupa des de l’any 1988 tota una sèrie d’actuacions dirigides a la restauració, conservació, protecció i difusió del patrimoni de la pedra en sec, dels quals la Ruta de la pedra en sec ha de ser la més emblemàtica.

L’itinerari s’estructura en vuit etapes i consta de 10 variants. Al final de cadascuna de les etapes hi ha un refugi gestionat pel Consell de Mallorca. El programa es completa amb altres rutes alternatives per visitar llocs d’interès.

Ara per ara el senderista que vol gaudir del programa "Camina per Mallorca", impulsat pel Consell, té la possibilitat de pernoctar en cinc refugis: el de Can Boi a Deià marca l’inici de la ruta, que finalitza al refugi del Pont Romà, al municipi de Pollença, que ha estat el darrer a afegir-s’hi.

Actualment es poden completar sense gaire problemes les etapes que van des del refugi de Can Boi a Deià i el del Pont Romà a Pollença, tot i que en aquest darrer tram l’excursionista troba barreres que poden obligar-lo a prendre camins alternatius en determinats moments. Els trams encara en construcció són els que connecten el refugi de la Trapa, a Sant Elm, i Estellencs i entre Esporles i Deià. Hi ha cinc refugis en funcionament, els de Can Boi a Deià, la Muleta a Sóller, Tossals Verds i Son Amer a Escorca i el del Pont Romà a Pollença. Hi ha altres refugis en projecte o en obres com el de la Trapa i el de la Coma d’en Vidal.

La posada en marxa d’aquest projecte requereix una important col·laboració institucional. I és que la rehabilitació de camins necessita la cooperació dels ajuntaments, que en alguns casos també han cedit els edificis que posteriorment s’han rehabilitat per fer-ne refugis. La creació de refugis també gaudeix de la participació del GOB i la Fundació Castell d’Alaró.