«L'Església és la institució més creïble del Brasil i pels espanyols, la més mal vista»

Benjamín Forcano Cebollada (Anento, Saragossa, 1935) és capellà claretià incardinat a la diòcesi de Sao Félix do Araguaia, al Brasil, de la qual el català Pere Casldàliga (Balsareny, Bages, 1928) és el bisbe emèrit. Forcano visità ahir Palma per presentar el llibre Pedro Casaldálila: Las causas que dan sentido a su vida. Retrato de una personalidad, convidat per l'Agència de Cooperació Internacional de les Illes Balears.

-Des que és a Brasil, Casaldàliga no ha tornat a Catalunya. Com així?

-És per una qüestió ideològica. De l'any 1968 ençà no ha tornat al poble on va néixer ni enlloc de l'Estat espanyol. Ell diu 'jo som pobre i els pobres no viatgen'. Ja, quan fou ordenat, Casaldàliga expressà el desig d'anar a missions amb l'objectiu de denunciar de prop els problemes de la gent. Són deu les seves causes: la terra, els indígenes, els negres, les dones, els pobres, el diàleg interreligiós, els màrtirs, l'Església, Déu, i la Gran Pàtria. Per ell, no es pot entendre Amèrica Llatina sense una visió de conjunt. I per extensió, el món sencer. Tots els bisbes tenen l'obligació d'anar a veure el papa cada un parell d'anys. D'això se'n diu visita ad limina. Casaldàliga, però, s'hi negà perquè digué que, tanmateix, no servia de res. 'En tres minuts no es pot dir gran cosa i el papa no se'n tem, de res', assegurà.

-Quina relació té amb el Govern de Lula?

-Bona. Són col·laboradors. De fet, hi ha membres de grups cristians propers a Casaldàliga que actualment són ministres del Brasil. Hi ha qui retreu moltes coses a Lula. N'hi ha que diuen que no ha fet els canvis que els ciutadans esperaven. Els abusos comesos durant decennis, però, no són tan bons de canviar. Es necessita temps. Una de les causes que també feia que Casaldàliga no sortís del país era la por perquè els governants d'altre temps no el deixassin tornar a entrar. Els ciutadans del Brasil tenen confiança en l'Església. De fet, és la institució més creïble. Això contrasta amb l'Estat espanyol, on aquesta institució és la més mal vista.

-Quina és la gran aportació de Casaldàliga?

-Fer veure que la pobresa no és fruit de la voluntat de Déu, sinó de la injustícia social. Ell sempre diu que les seves causes són més importants que la seva vida mateixa. Aquest llibre, ara, vol homenatjar Pere Casaldàliga quan just acaba de fer vuitanta anys i en fa quaranta que viu al Brasil.