TW
0

Els estudis que s'han realitzat fins ara per calcular l'impacte de l'economia submergida a les Illes Balears reflecteixen que mou al voltant de 5.160 milions d'euros, la qual cosa en genera un frau estimat en 1.000 milions, encara que es pot assenyalar que no hi ha cap organisme que s'hagi dedicat a realitzar un estudi sobre l'impacte autonòmic o local d'aquestes activitats.

Així ho indicà el coordinador per a les illes del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda (Gestha), Luis Tato, qui assenyalà que els subinspectors treballen amb la hipòtesi que l'economia submergida va en funció del Producte Interior Brut (PIB) de cada comunitat. Per la qual cosa, si una autonomia té un PIB superior, com és el cas de les Balears, «estimam que el seu frau fiscal també ho és, digué Tato.

Sobre l'evolució de l'economia submergida, l'Institut d'Estudis Fiscals, el Banc d'Espanya, així com els organismes comunitaris i internacionals consideren que el seu impacte se situa entre el 20 i el 25 per cent de l'activitat que es realitza en l'actualitat a l'Estat espanyol, amb una mitjana del 23 per cent. A començaments dels anys 90 -quan es creà l'Agència Tributària-, aquesta proporció oscil·lava entre el 16 i el 18 per cent.

Balears se situa en aquesta mitjana i, amb un miler de milions de frau anual estimat es posa de manifest que l'Agència Tributària, que «en teoria ha de vetlar per la seva reducció», no està aconseguint els seus objectius.

Gestha atribueix aquesta situació al fet que «no s'ha copiat un model eficient» de recursos humans, ja que l'existent correspon a la jerarquització d'un «ministeri franquista», s'apunta des del sindicat.

Els sectors econòmics de les Illes on més es concentra el frau fiscal són la construcció i les immobiliàries, com que són aquells entre els quals més es produeix el «passi de maletins amb bitllets de 500 euros». Segons el sindicat, en aquests àmbits «és una pràctica habitual» per «anar traslladant» els doblers negres, ja que en aquest tipus de transaccions se sol demanar el pagament d'una part de l'import d'aquesta manera. Els bitllets d'aquest valor abunden a l'Estat, on s'ha detectat la presència d'un 25 per cent del total existent, situació que Gestha denuncià en el seu dia i que no considera «normal», digué Tato.

Tanmateix, l'expert considerà que, en realitat, només s'ha investigat «no arriba a l'1 per cent» del frau que es realitza per aquest sistema.