Els immigrants fan més bonda a escola que els autòctons i són més submisos

Les famílies estrangeres no solen ser cridades a l'escola per problemes de conducta dels fills, ja que aquests compensen les seves mancances lingüístiques o de nivell amb un comportament millor que el de l'alumnat autòcton. I aquesta millor actitud s'explica, entre altres, per una major submissió cap a l'autoritat del mestre i de l'adult motivada per la procedència de sistemes de valors més tradicionals i formals. Així ho diu un estudi recent elaborat pel professor del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB Luís Vidaña, qui adverteix que els alumnes provinents del Regne Unit serien una excepció a aquesta tònica de comportament.

L'informe, titulat Família estrangera i participació en el sistema educatiu de les Illes Balears, mostra una radiografia força preocupant del procés d'integració de les famílies estrangeres i adverteix que cal revisar de manera «urgent» la seva participació en els centres educatius i, per extensió, en la societat balear en el seu conjunt.

I el cas és que aquestes famílies aporten als centres educatius de les Illes un total de 23.802 alumnes (curs 2006-2007) de 126 països diferents, que representen un 13'6% de tot l'alumnat. D'aquesta manera, Balears se situa com la primera comunitat de l'Estat en presència percentual d'alumnat estranger, cinc punts per sobre de la mitjana. Segons l'estudi, les famílies estrangeres en general desconeixen el funcionament del sistema educatiu balear i la informació de què disposen l'obtenen del dia a dia dels seus fills. Els centres també desconeixen els sistemes educatius de procedència de l'alumnat estranger.

L'informe constata que el nivell d'integració de la família al medi cultural i lingüístic de la societat d'acollida és determinant per afavorir o dificultar el rendiment escolar dels fills. També les seves expectatives sobre el futur dels fills determinen el grau d'èxit o fracàs escolar. Per altra banda, la situació de precarietat laboral dels pares i l'excessiu nombre d'hores, com també la feina temporal, repercuteixen en la seva relació amb l'escola. La situació econòmica de moltes famílies immigrades és precària i no poden aportar molt temps ni recursos a l'escola, i això no sempre és comprès pels centres.