Testimonis i imputats, tot pensat

Ni la ganyota permanent de Massot, ni la fatxenderia pròpia d'Hidalgo, ni la intrigant actitud de Gibert han pogut sobreposar-se durant les tres jornades que ha durat el primer judici del cas Andratx a l'actitud d'un altre agent: el tribunal.El primer dia semblava que ja havia signat sentència, perquè entre el president i els altres dos magistrats protagonitzaren un espectacle del qual ningú dels presents no se'n podia avenir: deixà tan atònit el públic com les desenes de periodistes presents.

De la primera jornada, però, tampoc no es podrà oblidar mai la declaració d'Hidalgo, que entre el «ho vaig fer sense adonar-me'n» i les «torrades agrícoles» amb les quals justificà el xaletarro rural donà arguments de sobra a un receptiu tribunal per animar la sovint avorrida rutina d'un acte judicial.Però la declaració que més expectació creà fou, segurament, la de Gibert, del qual s'esperava un gest de judes del clan, ja que d'ell s'havia anunciat que havia decidit confessar i col·laborar amb la justícia. I sí, ho féu, però no tant com la gent s'esperava.

De fet, el seu discurs quadrà amb el de la resta, els missers dels quals evidenciaren tenir-ho tot parlat: els acusats, entre ells, es tiraren floretes i alabances, però cadascú es defensava a si mateix. El dia següent tocava sentir els testimonis, alguns dels quals feien més pinta d'imputats que de testimonis: no es recordaven de res i no entenien per què havien dit moltes coses per telèfon. Algun, fins i tot, hagué de patir l'assetjament d'Anticorrupció i de les acusacions, que els interrogaren talment com si fossin imputats en el cas.

Excepte un d'ells, el misser Pau Vidal, la resta mostrà una actitud poruga, responent amb monosíl·labs, en veu baixa i mesurant totes i cadascuna de les seves paraules. Es notava que, tanmateix, sabien de què parlaven i que, alhora, els convenia deixar contents els fiscals Anticorrupció -cal recordar que el cas Andratx té moltes peces, i on s'és testimoni un dia a l'endemà es pot ser imputat. Segurament per això totes les respostes apuntaven a dos grans culpables: Jaume Massot i Eugenio Hidalgo, suposats cervell i cap de la trama, respectivament. Tanmateix, ningú no gosava parlar de res en concret, potser perquè per fer-ho caldria destapar-se primer a un mateix.

La sorpresa de la setmana, però, la donaren els fiscals en la tercera jornada de l'espectacle judicial. Amb els magistrats ja més calmats, el dia dels perits fou, també, el dia dels escrits d'acusació final: per a Massot, doble ració. Si dilluns entrà a la sala acusat d'un delicte de prevaricació que li podia suposar dos anys de presó, dijous ja arrossegava un nou delicte, contra l'ordenació del territori, i en qualitat de col·laborador necessari. Només calia mirar-lo a la cara per encertar a qui li havia tocat la loto de la setmana.

Dels perits tampoc no cal dir-ne gran cosa, però allò cert és que els experts proposats per la defensa no saberen vendre's gaire bé. Ans al contrari, abans de partir, un d'ells es dirigí als acusats amb una salutació militar: bravo a la imparcialitat! El més curiós de tot el procés judicial ha estat el paper dels advocats defensors, que gairebé no han obert boca. Probablement perquè ja sabien quin seria el seu discurs de cloenda, tal com es pogué corroborar ahir amb els seus al·legats finals: les poques proves i repetitives preguntes que feren durant els tres dies anaven, quasi totes, en la mateixa direcció.

En aquest judici sembla que han decidit que li toca rebre a Hidalgo, el suposat cap de la trama, que ha assumit un petit delicte per salvar-se d'un de més gran i per salvar la resta. Fins i tot Gibert, de moment, s'ha sotmès a la disciplina.El primer dia, és ver, el tribunal semblava tenir ja la sentència dictada. Però ahir el cert és que la seriositat dels jutges fou màxima i ningú gosava posar la mà al foc per quin serà el sentit de la sentència.