Els metges signen la pau a canvi de 8'4 milions d'euros en millores

Ahir es desconvocà la vaga dels metges que, durant set jornades, havia paralitzat bona part del funcionament dels hospitals públics. Josep M. Pomar, director de l'Ib-Salut, signà l'acord amb el comitè de vaga del Sindicat Mèdic passades les 14.30 hores. La pau social arribava així als hospitals públics.

Almenys provisionalment. I és que el document recull unes propostes econòmiques per valor de 8'4 milions d'euros, tot i que el passat 21 d'abril el Sindicat ja havia rebutjat una oferta de 8'25 milions. No cal dir que les reivindicacions maximalistes dels metges pujaven als 13 milions d'euros. És per això que els sindicalistes no mostraren rostres satisfactoris -i encara menys eufòrics- a l'hora d'anunciar la desconvocatòria de vaga.

És ben cert que Isidro Torres, secretari general del Sindicat, manifestà que el document recull «la majoria de les reivindicacions amb les quals començaren les aturades al febrer». Però d'altres intervencions no foren tan optimistes. Alejandro Fernández, delegat del Sindicat a Menorca, reconegué que «hem cedit generosament fins a arribar a un pacte de mínims». Així que «s'hauran de prendre noves mesures en un futur, si la sagnia de metges a les illes petites no es talla».

Les amenaces de més protestes també arribaren d'Eivissa. Segons Ignacio Fernández, «hi haurà noves passes». Tanmateix, qui millor resumí la sensació dels sindicalistes fou Miguel Lázaro, qui reconegué que el pacte «no és un punt d'arribada, sinó de partida».

Era el punt final de les protestes, si bé ara és el torn de la mesa sectorial perquè doni el vistiplau al document. Tot i que el Sindicat Mèdic, integrat dins CEMSATSE, ocupa la presidència de la mesa, no es descarta que la resta de sindicats votin contra l'acord. I és que les centrals de classe han denunciat vehementment «la unilateralitat» amb la qual haurien actuat Sindicat Mèdic i Administració.

Miguel Lázaro, un dels homes forts de la negociació, sortí ahir al pas de les especulacions: «No hem furtat cap espai a la mesa sectorial, perquè sabíem que després hauria de ratificar la proposta».

I perquè quedàs ben clar, verbalitzà el seu «suport incondicional» a la lluita per la carrera professional en la qual la resta de sindicats estan ficats darrerament.