FRANCESC GOST. Alcúdia.

Miquel Socias Gomila (sa Pobla, 1956) és pescador, des de fa vint-i-dos anys, de la flota pesquera del Port d'Alcúdia. Ha estat president de la comissió gestora de la confraria de pescadors Sant Pere i el seu patró major entre 2003 i octubre de 2007. Des de llavors ençà, en presideix de bell nou la comissió gestora a l'espera que es duguin a terme, la setmana que ve, les eleccions dels nous òrgans rectors de l'entitat, a les quals ja no es tornarà a presentar.

-Quines són les funcions de la confraria?

-En general, la nostra funció és ajudar els nostres prop de 80 socis en una sèrie de tasques que des de la confraria podem dur a terme de manera més àgil -com per exemple la tramitació de sol·licituds de subvencions- o la prestació de determinats serveis, com l'accés dels pescadors a cambres frigorífiques, vivers de llagosta, magatzems per a ormejos de pesca, formalitzar altes i baixes de la seguretat social i tramitació de contractes... sense oblidar el subministrament de combustible, que és fonamental per a la nostra feina. També tenim la responsabilitat d'exercir d'intermediaris entre els pescadors i l'Adminstració.

-Quins són els principals problemes als quals s'enfronta actualment el sector?

-El dos problemes més grossos que té el nostre sector, avui per avui, són per una part el fort encariment del preu del petroli -que repercuteix directament sobre els nostres costos- i la progressiva disminució del consum de peix fresc per part de la societat mallorquina, en la qual s'ha perdut, de fet, la cultura del peix. Per una altra part, ens trobam que els preus del peix són els mateixos de fa sis anys i en canvi els costos de producció s'han incrementat en un 300 o un 400 per cent, a més de la despesa que suposa mantenir les embarcacions en condicions d'acord a les exigències de la normativa vigent, molt estricta sobretot en matèria de seguretat. Tot això fa que la situació que vivim actualment els pescadors de les Illes Balears, en general, sigui molt delicada.

-S'ha dit, a vegades, que no hi ha un relleu generacional per als pescadors que es jubilen...

-És cert que hi ha poca gent jove que, a la nostra comunitat, es vulgui dedicar a la pesca. I, a més, tenim un altre problema, com és que avui un jove major de setze anys no es pot embarcar i començar la seva preparació laboral si abans no ha fet primer un curset -que dura quatre o cinc mesos- per obtenir el certificat bàsic de competència de marina; si no és així, no pot fer ni tan sols de mosso a la barca del seu propi pare. Si a això li afegim els horaris que tenim els pescadors i que els ingressos no són gaire elevats, aleshores és comprensibe que els joves no es vulguin embarcar.

-Fins a quin punt pot ajudar l'Administració el sector?

-L'Administració autonòmica -què només té competències en aigües interiors- fa el que pot dins la mesura de les seves possibilitats, però és un fet que el nostre pes com a sector és molt petit, de fet només capturam el 25% de tot el peix fresc que es comercialitza a les Illes i, per tant, podem fer poca força l'hora de reivindidicar. El que si demanaríem a l'Administració és que vigili perquè no es faci passar per peix fresc el que no ho és, perquè això sí que ens fa mal i es podria evitar.

-Com contemplau, des de la confraria, el futur de la pesca a les Illes?

-El futur del sector passa per la qualitat, tots ens hem de mentalitzar que sense qualitat no podrem competir. I l'Administració ha de complir la seva tasca de control i ha d'evitar la competència deslleial per part de flotes de països on les exigències de qualitat són molt més baixes. I, per suposat, ens ha d'ajudar a fer front als costos derivats de la insularitat; si no, de cada vegada hi haurà menys pescadors a les Illes.