El nivell de benestar de les famílies de Balears és més baix pels elevats preus

Les famílies de Balears han de fer front a un nivell de preus més elevat que la mitjana de comunitats autònomes. Això fa que, malgrat que es considerin les Illes com una regió 'rica' amb una renda superior a la de moltes altres, el benestar de les llars balears és més baix i perd posicions al llarg del temps.

Aquesta és una de les conclusions del Balanç Econòmic Regional de la Fundació de Caixes d'Estalvis (Funcas), que posa de manifest com de «profundament» afectat es troba el nivell de vida de les famílies com a conseqüència de la desigualtat existent en els preus dels béns i serveis que consumeixen. Un altre dels factors que accentuen aquesta diferència ve donat per les transferències públiques en despeses socials com la sanitat i l'educació, segons assenyala l'autor de l'estudi, Pablo Alcaide. «Allò que hem fet nosaltres ha estat creuar dades. Les de la renda disponible amb l'índex de preus al consum. Obtenim així la renda real de les famílies», explica Alcaide. D'aquí que Balears ocupi, en el rànquing de comunitats autònomes, la desena posició pel que fa a la renda real.

Així les coses, el poder adquisitiu de les famílies de les Balears s'ha d'analitzar tenint en compte que el nivell de preus és el quart més elevat de l'Estat -tres punts per sobre de la mitjana- i el grau de transferències públiques. No calen grans estudis: una senzilla comparativa sobre què es pot fer amb 100 euros a Ciutat o a Badajoz podria ser la constatació d'aquestes xifres. Des del Centre de Recerca Econòmica (CRE) posen de manifest la importància, si es vol il·lustrar el nivell de benestar de les llars, de conèixer tant els recursos monetaris de què disposen com el poder adquisitiu que ostenten aquestes recursos.

Les Illes no són l'única comunitat que surt perjudicada quan s'ajusta la renda familiar a les diferents realitats. Catalunya -la comunitat més cara de l'Estat- ocupa el vuitè lloc en renda real i el País Valencià, la quinzena posició. El País Basc i Navarra són les comunitats més riques, seguides de Madrid i Aragó. A la coa es troben Múrcia i Andalusia, amb una diferència de més de 40 punts en relació als primers.