El poble du 600 quilos de solidaritat als més necessitats de Sud-amèrica

Fa nou anys, un grup de catequistes campaners va decidir posar-se en marxa per ajudar als més necessitats de la República Dominicana arran de les catàstrofes naturals ocorregudes al Carib. Mitjançant les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors, van començar a apadrinar nins i nines per fer-los la vida menys difícil. Amb els anys, aquest grup de persones solidàries es va constituir en una associació que avui està més que consolidada. Any rere any els seus components veuen com l'aportació dóna els seus fruits.

Es diu Campos Solidari i té més de 200 nins i nines apadrinats per socis al preu de 15 euros al mes. Amb aquests apadrinaments, expliquen des de l'associació que presideix el fotògraf campaner Gabriel Mas, no només s'ajuda al nin apadrinat sinó que se'n beneficia tota la comunitat. «És una quantitat molt petita però allà es fa retre molt», comenten. A canvi, si és que esperen qualque cosa a canvi que no vagi més enllà de la satisfacció personal d'haver ajudat els més necessitats, els padrins reben una fitxa del seu fillol amb una fotografia, dades personals, d'escolaritat, familiars, el lloc on viu, l'escola on va, entre altres coses.

Però la distància crea enyorança. Per això, el mes de febrer passat, un grup de representants de Campos Solidari va creuar l'Atlàntic i van partir cap a la República Dominicana a conèixer els fruits de les seves aportacions i ajudes. Però com que havien de fer el viatge, no el feren de bades, no se n'anaren amb les mans buides. Tot el contrari, partiren amb 600 quilos de solidaritat en forma de material escolar, roba, sabates i altres estris d'ús personal.

El viatge fou positiu per l'associació però també els serví per corroborar que qualsevol ajuda és poca. «En aquest viatge hem pogut conviure amb el dia a dia d'aquests infants i hem pogut tornar a comprovar les seves mancances i necessitats», expliquen.

L'expedició de Campos Solidari va visitar les comunitats de Fula, Jumunucucú (La Vega) i Puerto Arturo, «una comunitat que sobreviu dins la pobresa més miserable d'aquell entorn». A aquest lloc, actualment hi ha una escola anomenada Fe y Alegría a la qual assiteixen 220 nins i nines. La comitiva també va visitar el Hogar escuela Sor Petra Grullón, on la majoria d'escolars són orfes de pare o mare. El viatge continuà a Villa Vásquez i Palo Verde. A aquest darrer indret es trobaren amb el pare Francisco Gayá, un mallorquí que du més de 30 anys a la República Dominicana.

Fou tota una experiència pels integrants de Campos Solidari que contaran a la resta de socis. En la seva estada allà es va fer una fotografia a cada nin apadrinat amb el regal de l'associació, aquest regal és gràcies als beneficis que es van obtenir en el sopar solidari i multitudinari que se celebrà dia 1 de desembre de 2007 i en què, un cop més, la localitat demostrà que no gira l'esquena als més necessitats.

A banda d'ajudar directament, Campos Solidari també té com un dels seus objectius «promoure el coneixement de les desigualtats i de les discriminacions i injustícies que existeixen entre persones i pobles».

Per això, les seves iniciatives s'han centrat en zones rurals i allunyades de les grans ciutats a la República Dominicana. «Són llocs on hi ha un alt percentatge de mortalitat infantil i d'analfabetisme, que ara s'ha afegit a la manca d'atenció sanitària efectiva», apunten.

La situació podria semblar desesperant, però vistes les fotos que aporta Campos Solidari i els seus testimonis, les rialles són, malgrat tot, molt presents en les vides d'aquestes persones. Només una d'aquestes rialles justifica tots els esforços.