Un pagès al Parlament de les Illes

«Continuaré fent feina al camp», avança el nou parlamentari. «Ho puc compatibilitzar. Igual que hi ha missers que tenen el despatx obert », diu Garcias Simón, que porta devers 70 hectàrees en diverses finques d'Algaida, on conrea cereals i té esment d'ametlers i de garrovers. També té truges. Cria porcelles.

«No són nostres, son arrendades», puntualitza. I marca la diferència amb un altre polític que en el passat també es deixà retratar assegut en un tractor. L'expresident Gabriel Cañellas, que no era amo sinó senyor.

«No he deixat mai el camp», recorda, ni quan fou el coordinador de la Unió de Pagesos (1983-1987) ni quan va ser director gerent d'Ucabal (1987-1997).

Encara no sap si serà ell el responsable de conduir la política agrària del grup socialista, perquè «jo no decidesc la política del grup». I adverteix que, no pel fet d'haver-hi un pagès al Parlament, s'hi ha de parlar més d'agricultura, igual que no es parla més d'educació o de dret perquè hi hagi més professors a la Cambra.

De fet, amb la presència de Garcias , el Parlament es converteix, en aquest cas, en una fotografia de la realitat balear, on l'agricultura representa poc més de l'1% del PIB i ocupa devers el 2% de la població activa. El sector terciari predomina a l'Arxipèlag i també a la Cambra autonòmica,on abunden els professors, advocats, metges i, en definitiva, els funcionaris.

Sense saber encara el paper que exercirà a l'hemicicle, té clar que posarà al servei del seu grup l'experiència no tan sols com a agricultor, sinó com a coneixedor del camp mallorquí.

«A l'agricultura se li ha de donar la importància que té, no tant pel seu pes econòmic com pel paper que té en la gestió del territori». «El territori produeix oxigen, aliments, paisatge... i l'activitat turística també se'n nodreix», perquè «sense agricultura i sense aquesta gestió del territori no hi ha la resta», recorda el nou diputat socialista.

El futur de l'agricultura, afirma, és incentivar la incorporació dels joves, però sobretot impulsar el cooperativisme, no tan sols a l'hora de produir sinó, sobretot, a la de comercialitzar els productes. «Davant una imparable concentració de la demanda, s'ha de concentrar l'oferta», sentencia.

Ell és, segurament, el diputat que coneix millor la situació del camp. És l'únic pagès en un Parlament que és format per professors, advocats, economistes i funcionaris.